Una felicitació de nadal molt especial

Moltes gràcies Opo'06, m'ha encantat la felicitació, ja, ja, ja...Estaré desconectada durant aquestes vacances. Demà després de l'escola me'n vaig a Nova Orleans, Miami i The Smoky Mountains...ja us contaré...no m'emporte el portàtil, així que ja us penjaré les fotos quan torne. Si em toca la loteria ens veurem abans!!

BON NADAL I FELIÇ ANY NOU A TOTS!!!!
MERRY XMAS & HAPPY NEW YEAR!

http://www.jbnightology.com/christmascard/playerXmas.swf?id=1721188079

The Birthday Party!

El dimecres 13 de desembre va ser el meu aniversari, bé, vosaltres ja ho sabeu, no diré quants en van caure que a partir d'ara ja s'ha d'anar ocultant l'edat...M'hagués agradat fer una celebració, però com que a l'endemà tenia l'observació de la directora a les 9 del matí, vaig decidir que era millor fer-ho aquest dissabte. El dijous com sempre haviem quedat per anar a fer-nos algo al In-Laws, l'únic lloc que sembla més o menys acceptable a Gurnee. Vam quedar a les 7, però abans haviem dit d'anar a veure una pel·li a casa de Mónica. Com sempre vaig arribar un poc tard, estava parlant en ma tia Maria, el meu cosí i la meua cosina per telèfon quan Mónica em va telefonar dient que estaven esperant-me. Quan vaig arribar, va baixar a obrir-me la porta de sa casa i quan vam pujar estava la llum apagada i molt de silènci...de sobte...comencen a disparar una montonada de flash de càmeres i tots van dir SORPRESA!!!! i allà estaven tots...al menys 25 persones per felicitar-me....Què vergonya vaig passar!!! Moltes gràcies a tots vosaltres...mai havia tingut un aniversari tant multitudinari!!!! Em van regalar moltes coses, una pel·li, un mug amb xocolates, gels i cosetes per al cos i el bany i.....un rellotge d'Armani!!!! Se'n heu passat!!!! Gracias por estar ahí todos los de Waukegan y organizar todo tan bién. Gràcies a Anna, Llorca, Paco, Ces, Amàlia, Josmar, Yolanda i la family!!!

La primera gran nevada de l'any.

El divendres a les 5.10 del matí em va sonar el telèfon i jo creent que era el despertador el vaig apagar per poder dormir 5 minuts més. Al cap de 20 minuts torna a sonar i veig que posava "Wanda", així que vaig contestar. Era la meua companya de Puerto Rico telefonant per dir que no hi havia escola, biennnnn!!!!! Penje el telèfon i...OH, OH!!! No tinc la llista de telèfons per cridar a la propera persona en la cadena, (el dia d'abans ens van donar un llistat telefònic de tota la gent que treballem a l'escola i casdacú ha de telefonar al que li continua), així que vaig començar a preocupar-me...Uf, Uf!!! De moment va començar a sonar el telèfon, era Mònica, tampoc tenia el llistat i no sabia el telèfon de la persona a la que tenia que cridar, després em truca Jose, un altre espanyol...idem problema, Rocio, el mateix, Núria, Rosa, Maite...ningú teniem el llistat!!!! Al final no sé com, però vam poder aconseguir els nostres contactes...què angoixa a les 5 del matí!!! Després de fer la telefonada pertinent i deixar el missatge...vaig continuar dormint fins les 11. Hem tingut un cap de setmana de 3 dies...i les fotos són el resultat del que va passar al dia següent....

Aquest és el llac que tinc just al costat de l'apartament, quasi, quasi congelat....

Aquesta foto està presa des de ma casa, vaig eixir com vaig poder al balcó, la neu m'arribava fins els genolls.

I aquest el portal de ma casa, l' últim balcó que és quadrat és el meu, la finestra del costat la de la Núria i l'altra la meua habitació. I el de baix és el meu cotxe, pobre!!!! vaig tindre que agafar una pala i començar a llevar neu per poder treure'l d'ahí.

Llorca...ànims que açò no és res....al febrer ja estarà tot bé.

Boston & Cheers

...I per fí vam arribar a Boston. Visita obligada a Cheers per si veiem a Norm, el de veritat. Les vistes des de dalt són de la Prudential Tower. Vam pujar en burret, per recordar vells temps a Guadalest i el millor o el que més es trobava a faltar des de la nostra arrivada als States...el marisc!

The Witch Village, Salem.

Doncs el segón dia vam fer camí cap a Salem, sí, el mateix on van cremar tantes bruixes quan van arribar els colons anglesos. Recordeu la pel·li de "La Letra Escarlata"? doncs, aquesta és la casa on vivia l'autor de la novel·la, Nathaniel Hawthorne. Els dos primers dies de viatge van ser com viure o posar en pràctica una de les classes de Literatura Nord-americana de la carrera que ens donava Mary Farrell, era viure tots aquells anys durs de carrera, je, je, je...in situ! Salem, encara que han passat molt anys des d'aleshores, està ple de bruixes i bruixots que et tiren les cartes, et lligen la palma de la ma, et fan una foto de la teua àurea que exactament no sé què és, miren la bola de cristall, etc....així, que clar, va ser tant tentador, que no em vaig poder resistir i vaig anar a que em tiraren les cartes del tarot...la visita va ser molt sorprenent...la bruixa Katherin, em va dir que no em buscara xicot per ací i que rebria una visita més endavant...cap a la primavera...je, je, je...a veure si és veritat!, de salut tot bé i que anava a fer molts diners!!!!!, però sols si em quede a viure ací...

Visit to Plymouth, Massachussets

Aquesta darrera setmana vam tindre 5 dies de vacances i vam anar a Massachussets. Vam agafar l'avió a les 6 sel matí, així que vam estar tota la nit sense dormir...Vam arribar a Boston a les 9 del matí d'allí, que és una hora menys que ací i vam esperar a Jesús el novi de Noemí. Vam agafar una furgoneta i ens vam dirigir cap a New Bedford i després a Plymouth, a la cuna els peregrins i on va començar tota l'invasió de colons. Allà és on va arribar el Mayflower en 1620 amb els 102 viatgers a bord. Vam passar el dia d'Acció de Gràcies sota l'aigua i amb tots els indians i peregrins que encara queden per allà...Després vam menjar el titot amb la "cranberry sauce" a la Plantation....Quanta aigua que va caure!!!!

Happy Thanksgiving!!!

Doncs, després d'una celebració en ve un altra. Si fa un parell de setmanes estavem celebrant Halloween, aquest dijous 23 de Novembre, es celebra el dia d'Acció de Gràcies o Thanksgiving...o el dia del pavo que diuen els meus xiquets. Huí els he llegit un llibre als xiquets que anava sobre el primer dia d'Acció de Gràcies. Parlava dels Pilgrims (els peregrins) que van vindre des d'Anglaterra en el Mayflower, perque James I no els deixava practicar la seua religió lliurement. Van arribar a la Costa del que huí coneixem com Nova Anglaterra i com que no sabien fer res de res els indians els van tirar una maneta...a caçar, a pescar, a llaurar la terra, etc...com agraïment els nous colons van convidar a un grup de 90 natius a menjar pavo entre altres coses i per aixó al cap d'uns anys Abraham Lincoln va decidir que el 4rt dijous de novembre seria el dia oficial de Thanksgiving...el que No contava el conte és que després es van carregar a tots els indians...

El dimecres passat vam celebrar a la nostra escola Whittier el dinar d'Acció de Gràcies, cadascú debia portar una cosa...i jo que no tinc ni idea de cuinar vaig fer una truita de creïlla...je, je, je...igual que Maite i Alberto. La que va partir el pavo era la directora de l'escola...mireu el tamany del pavo!!!! Aquest cap de setmana vam repetir al pub irlandés de Chicago FADÒ, i va aparèixer aquest individu amb un barret molt simpàtic...

Doncs no res...el dimecres a les 6 del matí agafe un avió cap a Boston i no torne fins el diumenge 26...Yeahhhh! A veure si veig a "NORMMMM" el de veritat per allà, a l'altre ja el tinc molt vist dels Moros Marins...ja us contaré quan torne. Molts B7s i Happy Thanksgiving a tots vosaltres!!!

HO OBLIDAVA...MOLTES FELICITATS CLEM!!!! JA SÉ QUE ÉS EL 23!!!!

NBA: Milwaukee Bucks-Sacramento Kings

El dissabte vam anar a Milwaukee al primer partit de la lliga d'enguany, els Bucks vs Sacramento Kings. Ha sigut el meu primer partit i la veritat és que no em vaig enterar de res. M'agrada més un partit del València a Mestalla o del Barça. Què vols que et diga Paco...en la NBA, crec que el bàsquet és el que menys importa...Cada vegada que acabava un quart de partit, eixien les cheers leaders a fer els seus balls,no molt complicats, per cert. Després van eixir uns tios tirant samarretes amb "tiraxines" al públic, deprés van eixir uns tios que agafaven carrereta i botaven un trampolí i d'allà tiraven a canasta fent uns passes impressionants...la mascota BANGO donat pizza a la gent del públic, tirant tartes a la cara dels seguidors dels Sacramento...i tot açò ho retransmetien per la tv, etc, etc...com podeu veure no va ser culpa meua que no m'enterara del partit, al seu voltant hi ha tot un espectacle que val la pena veure...intentaré anar a algún partit més, a veure si finalment m'agrada i entenc algo. Bogut va jugar!!!!

Hombres G in Chicago

Hombres G en Chicago...!!!! Ja sé que us he enviat les fotos a alguns de vosaltres, però és que no em vaig poder aguantar les ganes. Imagineu-vos, després de tota una vida, veure'ls i a més a més ací, ha sigut Super Fort!!!! com diria l'amic Josmar. Doncs tot va començar fa un parell de setmanes que vaig veure anunciar a internet que venien ací, així que quasi tot l'staff de la Whittier ens vam movilitzar i a la fí vam anar 10 persones. Primer anaven a actuar a The Congress Theather, després de comprar les entrades, van anul·lar el concert, i el van anunciar a una altra venue. A la fí vam decidir que no podiem deixar passar una oportunitat així i vam decidir comprar-les altra vegada. Ahir, vam eixir de l'escola i ens en vam anar directament Rocío, Mónica i jo a Chicago. Vam aparcar just davant el local on actuaven i vam anar a recollir les entrades. No hi havia ningú, vam preguntar aun xic i ens va dir que entrarem i que preguntarem, entrem i allà estaven ells assatjant "Te quiero"...uff, què moment, estar ahí i no poder veure'ls de prop. Ens van dir que teniem que eixir que ja no podiem estar allà, així que eixim del local amb intencions de buscar lloc per sopar i veiem 2 furgonetes blanques, de moment s'obri una porta i eixen ells, els Hombres G, i es claven dins de la furgo. Allà que anem nosaltres i els diem que si els podem fer una foto i ens diuen que d'on erem i que clar que sí, que pujarem a la furgo amb ells...je,je,je, imagineu-vos jo dins de la furgo dels Hombres G...a la fí van eixer tots ells de dins i ens van besar a les 3 i vam començar a parlar amb ells com si tal cosa. Ens van preguntar què feiem ací i vam estar parlant una bona estona dels nostres treballs i de la seua gira pels E.U.A. Van aplegar el dimecres i Chicago era el primer lloc on actuaven, huí actuaven a New York i després a Atlanta, Charleston, Los Angeles, Houston, etc, en total 21 dies pel país. Després va vindre Javi i també es va posar a la foto, van marxar cap a l'hotel i després durant el concert, Dani ens va saludar un parell de vegades. El concert va estar genial, sobre tot quan va sonar Sufre Mamón i Venezia.
Si he de comparar aquest encontre amb el que vaig tindre amb Sau, Carles i Pep el 6 de Maig del 96, no hi ha color, aquell va ser molt més intens, AHHH Carles!



La foto dels mariatxis al darrere, va ser que vam anar a sopar a un restaurant mentre es feia l'hora del concert i quan estavem a punt de marxar venen amb les guitarres i es posen darrere meu, els vam dir que ja marxavem i ens diuen que un xic d'un altra taula els havia enviat per dedicar-me una cançó, ja,ja,ja...què risa! Em gire i veig a un saludant des d'un altra taula amb la mà. Quan eixia, em para i em va preguntar el nom, d'on era i si anava al concert...ah! i em va dir que era muy bonita!!! què coses...si m'ho diu aixó un altra persona i m'envia els mariatxis...em muic en eixe mateix instant...però sempre són altres....ja, ja, ja.

Halloween

El dimarts 31 d'octubre és Halloween a tot el país i pot ser a la resta del món, però a Waukegan, per qüestions de seguretat es celebra el diumenge dia 29. Doncs el passat divendres, vam tindre la nostra festa de Halloween a l'escola. Després d'una setmana de durs treballs suggestionant als xiquets dient-los que es tenien que portar bé o vindria la bruixa del basement (del sotano) a per ells per arrancar-los el cap i després menjar-se'ls, vam anar Mónica i jo a una tenda de disfresses especialitzada en Halloween i ens vam comprar les nostres cosetes...Quan els xiquets vam arrivar a l'escola i em van veure vestida, no em vam reconèixer en un principi i no volien entrar a la classe morts de la por...je, je, je...em vaig tindre que llevar el nas postís que portava per convercer-los que era jo, Ms Olivares la que anava baix de la disfressa.



Quan vam acabar la festa amb els nanos, la psicòloga de l'escola, July, ens va convidar a sa casa de Lake Bluff (ahí és on viu Michael Jordan i la Jennifer Aniston, així que imagineu-vos el tipus de cases que hi ha), sols està a uns 10 minuts de l'escola. Ens va convidar a fer Jacko Lanters, o el que és el mateix, a portar la nostra carabassa i fer una cara amb ella. Va ser una vesprada molt agradable i molt americana, reunió a la cuina de la seua mansió, amb el vinet, cervessetes, formatge, margarites, i tot tipus de menjar...a la fí vam fer la nostra carabassa en un obrir i tancar d'ulls i aquest és el procés i el resultat final. Happy Halloween a tots vosaltres...

Wine and Beer

El dijous passat ens van convidar a Binny's a una cata de vins i productes espanyols. El lloc està a Chicago, a la Clark Av. Vam anar molts, entre ells Nacho, Rocío, Núria, Maite, Mónica, Alberto i la seua novia Francesca que ha vingut a passar unes setmanes des de Barna, Jose i Marcos...va ser un plaer per als nostres paladars. Vam tastar formatge de La Manxa, formatge de Maó, xoriç de Pamplona i sobre tot ví...Ummmmm!!! Hi havia albarinyos, vins de Jumilla, vins del Penedés, Cava, vins de la Ribera del Duero, Riojas...vaig trobar a faltar els vins valencians. A la foto estem probant un Vega Sicília que la botella valia 300 USD, quasi res...i nosaltres sense tindre ni idea...una llàstima, però estava molt bó.



I aquest dissabte vam anar altra vegada al pub irlandés: www.fadoirishpub.com. Aquest dissabte actuava un grup de música tradicional irlandesa i entre les cançons que van tocar, va sonar "Dirty Old Town"...vells records!!! després vam conèixer un metge de Boston i se'n vam anar de festa amb ell a Excalibur, un pub que recordava al Frankestain d'Edinburgh. El metge es va prendar de la nostra amiga i companya de feina Wanda que és de Puerto Rico i treballa amb nosaltres a Whittier.