La setmana passada va ser Valentine's Day, i com que Mónica i jo no teniem cap "Valentino" que ens regalara cap cosa a banda dels nostres alumnes que ens van plenar de ossos de pelutx i roses el dimecres, el dimarts ens vam decidir a donar-nos un regalet a nosaltres mateixa, així que entre descans i descans de classe vam entrar a internet i vam reservar un vol i hotel per anar-se'n a Washinton DC i celebrar St Valentí i el dia dels Presidents que era el dilluns i no treballavem.
Teniem l'hotel a Thomas Circle en ple centre de la capital dels Estats Units, a menys de 5 minuts a peu de la Casa Blanca. El primer que vam fer el dissabte quan ens vam alçar va ser anar a veure si veiem a George per allà, però ens van dir els polis que estaven a la porta que per entrar necessitavem concertar la visita entre 3 i 6 mesos d'antelació, així que com nosaltres sempre som de lastminute, res de res...mira, ell s'ho va perdre!
Després vam agafar un tour per tota la ciutat i la primera parada la vam fer a Arlington Cementery, allà vam anar a veure la tomba de Kennedy i Jacky, i la d'els d'el Columbia, etc.
Després com que hem vist tants capítols dels Simpson vam anar fins al Lincoln Memorial, el nostre paisà d' Illinois. No us recorda a Lisa davant Abraham???
També vam decidir que la visita al Capitoli era obligatòria, així que després de fer cua durant més d'hora i mitja, vam aconseguir les entrades que s'esgoten en "lo que canta un gallo". Estavem a -10ºC i amb més d'un centenar de xiquets de 8è donant pel...menys mal que eren també d'Illinois...em va recordar al nostre viatge de 8è al Congrés dels Diputats...Madrid y Alrededores...quíns temps!!!
També vam matinar per aconseguir entrada per al Washington Monument, però aquesta vegada ens van guanyar la partida dues "japo" que van ser més ràpides que la Mónica i jo...i res, ens van penjar el cartell de "No hay entradas para hoy" als nostres nasos!!! Matinar per a res!!!
Korean Memorial....Vietnam Memorial...Second World War Memorial...i molt de fred!
Finalment vam decidir anar a Georgetown, ja sabeu quí viu allà, no??? Més que res vam anar a Zara, que ens havien dit que hi havia una tenda, i clar, vam carregar!
A la fí vam trobar la seua casa, ja, ja, ja...ja sabiem que el PEPE mai va saber acceptar la derrota i que volien culpar del 11-M a Eta, però d'ahí a posar-se els dos lleons a la porta de casa??? Ansar!!! ET VAM LOCALITZAR!
La Uni...la Uji no té res que envejar-li, en lo que molava el CUC Roser de Castelló! Quí vol estudiar ací??
I diumenge a la nit vam anar a Chinatown a celebrar el Cap d'any xinés...aquest any toca l'any del porc, segur que molts es senten identificats amb ell! Malauradament va caure una gran nevada i no vam poder veure el passacarrer.
Per acabar la nit vam anar al restaurant de José Andrés, el que té el programa de cuina a la TVE. Allà ens vam fer unes sangries i el cambrer ens va convidar...això de tindre accent espanyol!!! tots es pensen que parlem "zzzzzz", ja, ja, ja...ens va confesar el cambrer que fa any i mig el nostre amic Jose Mari hi va anar...i jo vaig pensar "com s'ha atrevit a anar a un lloc què es diu Jaleo?" segur que ell tampoc va pagar!!
Papa, crec que aquest plat del menú va per tú!!
I a l'aeroport vam veure aquest llibre que ens va fer molta gràcia...a veure si algú es sent identificat amb el títol...
