Have a spooky halloween...Boo!

Ja ha passat un any des de que vam viure la nostra primera experiència "halloween" als EUA, i sembla increïble. Les coses han canviat un poc...recorde que l'any passat se'n vam anar tota la colla de nous PPVV de cap a la tenda de disfresses a fer unes adquisicions, que si fantasma de la òpera, que si "fada", bé, el de Nuri no sé ben bé com descriure'l, així que Núria, si tens alguna foto, envia-me-la, així la gent podrà opinar...ja, ja, ja..bruixes, moros...Aquest any, la veritat és que no m'abellia res de res...pensava que passaria el mateix que l'any passat, un milló de tamals, enchiladas, flautes, candies, soda, cupcakes...menys mal que aquest any que haviem demanat healthy food, la gent s'ha tallat més i no van portar molt de menjar...i és que fer dues festes de hallowwen en 3 hores és molt de halloween...

Thank you for everything...always surprising me...!!!I'm a mess...

L'arquitectura del Midwest s'escriu amb Ç

L'altre dia vaig tindre visita des de l'altra part de l'Atlàntic. Un amic meu d'Escòcia va vindre a visitar-me així que vam estar visitant Chicago, Milwaukee i els voltants.



A què us recorda aquesta foto? Resulta familiar, eh? És Milwaukee, Museum of Art, Arquitecte: Santiago Calatrava.

Chicago des d'el Llac Michigan.

Després vam agafar un barco pel riu i vam pegar un tomb pel "downtown" de Chicago, vam fer el tour de l'arquitectura.



Wrigley Building al fons que nomena Frank Sinatra en la seua cançò "My kind of Town".

"The Corncob Towers" o el que és el mateix Marina City, arquitecte Bertrand Goldberg 1967. Té 61 altures i la part de baix és un parking.

Arquitecte: Ricardo Bofill (pare), ja, ja, ja...Crec que és l'edifici que té United Airlines a Chicago.

Wrigley Building, arquitecte Charles Beersman, 1924.

I aquestes vistes són des de dalt del la John Hancock Tower, 1969. Té 1.127 peus (344 metres) i ara és el tercer edifici més alt de la ciutat després del Aon Center i de la Sears Tower.

Je suis Morrissey...

Anit 17 d'octubre va actuar Morrissey a Waukegan. Ja sé que sembla increïble, jo tampoc m'ho puc creure i fins que no vaig estar dins del teatre no em vaig creure que el vell Morrissey actuaria ací. Després de deixar-se plantats als de FIB fa un parell d'anys...!!!

Teniem uns seients molt bons al Genesee Theater, però el repertori va estar millor al concert que va donar a Chicago al mes de maig, o almenys a mí em va agradar més. Anit quasi totes les cançons eren de Morrissey i molt poques de The Smiths, si no m'enganye, sols em va tocar 2 i el pitjor de tot és que no va tocar "Panic" tot un clàssic i la meua cançò a les nits de Madchester a Edinburgh. El concert va durar més o menys 1.30h i tot va acabar quan Morrissey va cantar una cançò de Smiths i la gent es va tornar boja i va començar a pujar a l'escenari intentant abraçar-lo...bé aquella va ser l'última cançò ja que els seguretat no donaven abast...

http://www.madc.co.uk/

Welcome back to Illinois Morrisey...




Pròxim concert: Razorlight el proper 13 de novembre a la sala Metro de Chicago, aquesta vegada també hi vaig sola...

Go Bears!!!

La setmana passada , el 9 d'octubre, van vindre els Chicago Bears a la meua escola a inagurar el nou parc. Tot va començar a principi de curs, ens van dir que l'equip de futbol americà, els Chicago Bears, ens havien donat 25.000 USD a la nostra escola per construïr un parc infantil. El passat dissabte 29 de setembre vam anar a l'escola a montar-ho tot, unes 125 persones, i en un matí ja ho teniem tot llest per al gran dia...el dia de Sant Donís....

A l'hora establida, les 12.20 p.m. estaven tots els xiquets preparats al pati per donar la benvinguda als seus ídols. Van aparèixer en un minibús i la gent es va tornar boja. Estava la NBC news, el Chicago Tribune, etc...Jo a l'únic que coneixia era a Greg Olsen, el que va fer el discurset.

Els Chicago Bears van jugar la final de la Superbowl el 4 de febrer a Miami contra els de Indianapolis...i van perdre...Ara quan vejau a algú amb una samarreta blau marí amb una C de color taronja al davant ja sabeu que és dels Bears. Go Bears!!!!

In the night, in the night..en la noche...!!

Ahir, 2 d'octubre, actuava Paolo Nutini al Vic Theatre de Chicago. Encara que pel nom sembla italià, no ho és. Paolo és de Paisley, Escòcia. No sé si són casualitats de la vida o no...abans de l'estiu vaig anar a la tenda Virgin de Chicago i em vaig comprar uns quants Cds...en van regalar un cd promocional d'uns quants grups, i abans d'escoltar-lo vaig decidir que em compraria el cd de Paolo...Doncs resulta que el bateria es diu Jim i és amic del company de pis d'un amic meu que viu a Edinburgh...David, que és així com es diu l'amic del bateria i va enviar un sms dient-li que jo anava anar sola al concert...ja, ja, ja...

Era la primera vegada que anava sola a un concert, vaig intentar convencer a un montó de gent, però o no el coneixien o no podien, així que vaig pensar...doncs vaig jo sola...era una aventura, però després 1.30h de carretera, vaig deixar la 94 i vaig agafar l'eixida de California Av, després un gir a la esquerra fins a Diversey Av...i fins que vaig trobar la N Sheffield...fàcil!!

El proper concert és el 17 d'octubre que actua Morrisey a Waukegan, sí, sí...com ho heu escoltat...es va deixar de plantó als del FIB fa un parell d'anys, però Waukegan és molt Wauky!! Ja tinc entrada, 60 bucks!!!