La primera gran nevada de l'any.

El divendres a les 5.10 del matí em va sonar el telèfon i jo creent que era el despertador el vaig apagar per poder dormir 5 minuts més. Al cap de 20 minuts torna a sonar i veig que posava "Wanda", així que vaig contestar. Era la meua companya de Puerto Rico telefonant per dir que no hi havia escola, biennnnn!!!!! Penje el telèfon i...OH, OH!!! No tinc la llista de telèfons per cridar a la propera persona en la cadena, (el dia d'abans ens van donar un llistat telefònic de tota la gent que treballem a l'escola i casdacú ha de telefonar al que li continua), així que vaig començar a preocupar-me...Uf, Uf!!! De moment va començar a sonar el telèfon, era Mònica, tampoc tenia el llistat i no sabia el telèfon de la persona a la que tenia que cridar, després em truca Jose, un altre espanyol...idem problema, Rocio, el mateix, Núria, Rosa, Maite...ningú teniem el llistat!!!! Al final no sé com, però vam poder aconseguir els nostres contactes...què angoixa a les 5 del matí!!! Després de fer la telefonada pertinent i deixar el missatge...vaig continuar dormint fins les 11. Hem tingut un cap de setmana de 3 dies...i les fotos són el resultat del que va passar al dia següent....

Aquest és el llac que tinc just al costat de l'apartament, quasi, quasi congelat....

Aquesta foto està presa des de ma casa, vaig eixir com vaig poder al balcó, la neu m'arribava fins els genolls.

I aquest el portal de ma casa, l' últim balcó que és quadrat és el meu, la finestra del costat la de la Núria i l'altra la meua habitació. I el de baix és el meu cotxe, pobre!!!! vaig tindre que agafar una pala i començar a llevar neu per poder treure'l d'ahí.

Llorca...ànims que açò no és res....al febrer ja estarà tot bé.