Halloween

El dimarts 31 d'octubre és Halloween a tot el país i pot ser a la resta del món, però a Waukegan, per qüestions de seguretat es celebra el diumenge dia 29. Doncs el passat divendres, vam tindre la nostra festa de Halloween a l'escola. Després d'una setmana de durs treballs suggestionant als xiquets dient-los que es tenien que portar bé o vindria la bruixa del basement (del sotano) a per ells per arrancar-los el cap i després menjar-se'ls, vam anar Mónica i jo a una tenda de disfresses especialitzada en Halloween i ens vam comprar les nostres cosetes...Quan els xiquets vam arrivar a l'escola i em van veure vestida, no em vam reconèixer en un principi i no volien entrar a la classe morts de la por...je, je, je...em vaig tindre que llevar el nas postís que portava per convercer-los que era jo, Ms Olivares la que anava baix de la disfressa.



Quan vam acabar la festa amb els nanos, la psicòloga de l'escola, July, ens va convidar a sa casa de Lake Bluff (ahí és on viu Michael Jordan i la Jennifer Aniston, així que imagineu-vos el tipus de cases que hi ha), sols està a uns 10 minuts de l'escola. Ens va convidar a fer Jacko Lanters, o el que és el mateix, a portar la nostra carabassa i fer una cara amb ella. Va ser una vesprada molt agradable i molt americana, reunió a la cuina de la seua mansió, amb el vinet, cervessetes, formatge, margarites, i tot tipus de menjar...a la fí vam fer la nostra carabassa en un obrir i tancar d'ulls i aquest és el procés i el resultat final. Happy Halloween a tots vosaltres...

Wine and Beer

El dijous passat ens van convidar a Binny's a una cata de vins i productes espanyols. El lloc està a Chicago, a la Clark Av. Vam anar molts, entre ells Nacho, Rocío, Núria, Maite, Mónica, Alberto i la seua novia Francesca que ha vingut a passar unes setmanes des de Barna, Jose i Marcos...va ser un plaer per als nostres paladars. Vam tastar formatge de La Manxa, formatge de Maó, xoriç de Pamplona i sobre tot ví...Ummmmm!!! Hi havia albarinyos, vins de Jumilla, vins del Penedés, Cava, vins de la Ribera del Duero, Riojas...vaig trobar a faltar els vins valencians. A la foto estem probant un Vega Sicília que la botella valia 300 USD, quasi res...i nosaltres sense tindre ni idea...una llàstima, però estava molt bó.



I aquest dissabte vam anar altra vegada al pub irlandés: www.fadoirishpub.com. Aquest dissabte actuava un grup de música tradicional irlandesa i entre les cançons que van tocar, va sonar "Dirty Old Town"...vells records!!! després vam conèixer un metge de Boston i se'n vam anar de festa amb ell a Excalibur, un pub que recordava al Frankestain d'Edinburgh. El metge es va prendar de la nostra amiga i companya de feina Wanda que és de Puerto Rico i treballa amb nosaltres a Whittier.

Finnegans' Spirit

Aquest cap de setmana passat vam estar de nou a Chicago, i és que sembla que ens coneixem la ciutat com si fora València o Bocairent. Vam començar dinant a un Restaurant espanyol que es deia 1492 i només entrar...rràs..."estanquera que te crió"...la primera a la front...vaig pensar...no passa res, estàs fora de casa i hi ha gent que és una mica exagerada. Vam demanar unes tapetes i després vam demanar un arròs negre que se'ns feia la boca aigua de pensar el que anavem a menjar...sols va durar fins que vam tastar el primer calamar...semblava que les pates encara es movien quan van traure el plat a taula...igual amb les gambes...estava clar que no seria el mateix, però en fí. Aquestes fotos són d'un edifici que van a fer davant del Navy Pier, obra de Santi Calatrava...no és igual que les torrres que volen fer a València i han donat tanta polèmica? La Torre València, torre Alacant i torre Castelló...sí eixes on em vull comprar jo el piset quan torne...je, je, je...si no...me'l compraré ací que igual estarà millor de preu.



Per la nit vam anar a un Irish pub i allà sí que vaig ser feliç per unes horetes...no vol dir que no ho siga la resta del temps, però s'han vist temps millors...!!! Em van vindre moltes imatges i records a la memòria del Finnegans Wake d' Edimburg, molta gent que hem conegut allà i moltes pintes i hores d'escoltar al nostre grup favorit, The Roots. Vam arrivar a les 8.30 i el que anava a ser una pinta es va convertir en un concert de música en directe d'un grup irlandés que tocava quasi totes les cançons dels Cds que portem als nostres cotxes, Creep de Radiohead, Travis, U2, Keane, els Rolling, David Gray, Coldplay, etc...sols els va faltar tocar "Brown Eyed Girl" de Van Morrison...la pròxima...encara no hi havia confiança per demanar cançons, però ara ja ens coneixen.



I aquesta última foto és ma casa. Ahir dimecres vam fer un soparet per reunir-nos alguns dels profes visitants que estem treballant a Waukegan, entre ells està Mila de Torrent, Nieves, Carolina, Elena, Núria, Mónica, Maite, Cristina, Jon Paul i les dos bessonetes, Rosa i Jose. La resta de la colla va vindre un poc més tard o no va poder vindre per la feina....

La famiglia: Ecco mia sorellina

La setmana passada vaig tindre visita a Gurnee. Van vindre Noemí, Teresa, Raquel i Anna a passar el cap de setmana ací i cremar la tarjeta de crèdit. Bàsicament vam passar tot el temps de compres, més de 7 hores seguides a Gurnee Mills Mall, això sí...com que havien anunciat la primera nevada per al 12 d'octubre, vaig aprofitar i em vaig comprar una jaqueta per a la neu...molt xula! Diumenge vam anar a Chicago a veure a Scissor Sisters, nº 1 en les llistes britàniques, però quan vam arribar, ens van dir que havien cancel·lat el concert...

Milwaukee Bucks

Després d'uns dies sense poder escriure al blog o contestar a cap dels e-mails, aquesta nit de diumenge, ja 9 d'octubre, sembla que torne a la normalitat després d'una setmana bastant moguda...disculpeu tots!!!

La setmana passada vaig anar a Milwaukee amb una companya de feina i veina meua Rocío i el seu home Nacho. Ell porta ací 7 anys i ella 5, i com que tenen l'abonament dels Milwaukee Bucks, la setmana passada em van dir si volia anar...i allà que vaig anar jo. Era la meua primera vegada a un pavelló de bàsquet i em vaig quedar impressionada...Crec que els de les fotos són Andrew Bogut, Ha Seung-Jin de Corea del Sud i els altres crec que són Damir Markota i Michael Redd...(espere que Opo'06 ho comprove). Doncs com que algú no es creia que de veritat estava a Illinois, ara al menys puc demostrar que sí he estat a Wisconsin. Per cert Paco, aquesta vesprada he passat per davant de l'estadi dels Cups de Chicago després que ens hagueren anul·lat el concert dels Scissor Sisters...

Massive Attack in Chicago

A la fí he pogut penjar les fotos del concert de la setmana passada a Chicago dels Massive Attack. Després d'anar el cap d'any del 2004 fins a la seua ciutat natal, Bristol, i no veure'ls, els he aconseguit veure'ls al teatre Riviera de Chicago, biennn!!! Com m'agraden i quins records que van portar a la meua ment, Oh my God!!! Vells temps a Edimburg, l'any que vaig estar vivint allà i també a quan vaig viure a Oxford...en fí...ha plogut molt des d'aleshores. El que vaig pensar després de veure'ls actuar és que a mí m'encanta el look British / Scottish i no l'americà, només ells saben portar eixa roba com ells saben i moure's a l'escenari d'eixa manera paricular...no hio ha cap americà que s'aproxime...ahhh, vull viure a la vella Europa, envoltada de gent fent-se pintes fins a caure de cul i amb el cap ben roig de tanta cervesa...I miss that Auld Reekie...Bé penjaré unes fotos del concert que és el que anava a fer des d'el principi.