Monday, November 17, 2008

The Magical Evening: Panellet dels Marinos.

...I per fí va arribar la "nit màgica". Molta gent considera la nit màgica la nit de la cavalcada de St Agustí, per mí sense dubte són dues les nits màgiques, la del panellet dels marinos i la nit de Caixes.
Després d'un parell d'anys sense poder vindre, va aplegar el moment del nostre panellet i amb tota l'expectació que comporta. Hi havia rumors de què ens podriem encontrar al tornar de la desfilada...i sí, finalment va ser cert, teniem una bola disco al sostre...Impressive!! La nit va tenir molts reencontres...i molt intensos...
Vull donar les gràcies a Jose Ricardo i a tota la junta dels Marinos, per fer possible que tingam un maset i ambient únics.





L'ambient del sopar abans d'eixir a desfilar.

la famosa bola









Les xiques dels tickets...però on se'n vau anar tant prompte?









I finalment Mar, que va ser la paparazzi tota la nit càmera en mà, moltes gràcies.




La foto!!!! ja feia temps, eh??
Sent el retràs en penjar les fotos, però aquesta setmana no he parat ni un moment...Roma, Barna, Múrcia....en fí...fins l'altra.

Wednesday, November 05, 2008

This is my dream and hope: Obama

Huí he despertat il·lusionada en veure els resultats a les eleccions dels EUA. Aquest ha sigut un any molt intens i he viscut la carrera cap a la presidència dia a dia.
Recorde una alumna meua, Cinthya, de 5 anys, que tots els dies m'informava de com anava la campanya entre Hillary i Obama. Ella volia que fora Hillary la candidata a la presidència, em deia que volia que una dona fora la presidenta dels EUA. Em deia..."Ms Olivares, huí van a Wisconsin i crec que Obama porta un percentatge major respecte a Hillary"...ja ho sé, que costa de creure que una xiqueta de 5 anys diguera aquestes coses...però és veritat...m'alegre per ella de la victòria d' Obama i per tots els meus companys de feina i la gent que s'ha quedat vivint allà a Illinois o Boston. Congratulations!!!!
Aquesta victòria em fa pensar que tot aplega...com ens podiem imaginar que tornarien els demòcrates de la mà d'un home negre a governar el pais? Així que com va dir aquell...I have a dream...tot pot passar!

Saturday, October 11, 2008

Vull 4 barres encara que siguen de bar!

Com que dijous no vaig poder anar a València a la mani (de la vesprada) com altres anys, vaig decidir anar a un dinar que ens van convidar uns amics de Banyeres...i com em van prometre...no em vaig empenedir, moltes gràcies Luismi & company!A veure si repetim una altra vegada!!!

El dinar va tenir lloc a l'Alhambra de Granada...ah no!! al maset dels marrocs! Vam disfrutar d'una paella que va durar fins hores de sopar...i a més a més...em vaig guanyar un altre dinar que encara no sé si és per a dos persones o per a 16...tampoc sé si era una mariscada o què!! Si és que els xics de Banyeres són molt amables!!! je, je, je...



Curro mans a l'obra.


Sí, sí...el que es veu és fum!!




Moltes gràcies a tots vosaltres i fins la pròxima vegada!!

Monday, September 22, 2008

Happy Moon Festival!


El Moon Festival, originalment anomenat Mid-Autumn Festival, és una de les festivitats més importants celebrades per la comunitat xinesa d’arreu del món, on els protagonistes són els moon cakes o pastissets de la lluna.

Huí en dia, les famílies es continuen reunint durant un dia per relaxar-se i per menjar pastissos de llunes. Durant aquestes reunions encara es conta la llegenda de la Deessa de la Lluna, Chang-O, als més xicotets de la casa.

Hi havia una vegada un famós arquer, Hou Yi, que amb les seves fletxes podia matar els pitjors enemics de l’humanitat, bèsties ferotges que habitaven la terra. Yi estava casat amb Chang-O, una dona bonica que havia sigut la criada de la mare de la reina de l'oest abans del seu matrimoni. Durant aquesta època, hi havia 10 sols que donaven voltes en torns al voltant de la terra,un cada 10 dies. Un dia, les 10 òrbites van eixir al mateix temps, provocant una gran amenaça a la superficie de la terra i a tota l’humanitat. El savi Emperador de la Xina va convocar Yi i li va demanar matar tots els sols excepte un, i així ho va fer Yi. Quant Yi va fer la seua feina va ser recompensat amb una píndola, l'elixir de la vida:. L’Emperador li va dir que no tinguera pressa per prendre aquesta píndola, abans havia de preparar-se amb l’oració durant un any. Com que Yi era un home savi, va agafar la píndola i la va amagar a casa mentre començava el seu preparament. Durant aquest temps l’Emperador continuava fent-li comandes a Yi.

Aprofitant que el seu marit no hi era, Chang-O, va veure una llum brillant que hi havia al darrere d’una biga, i seguint el seu perfum va trobar la píndola i de la va tragar. Tot seguit, Chang-O va descubrir que podía volar. Just en aquell moment, el seu marit va tornar a casa i se’n va adonat del què havia passat i va començar a reprendre a la seua dona. Chang-O se’n va volar per la finestra cap al cel. Yi es va donar pressa i la va agafar de la ma i la va seguir pel cel fins que degut a la força dels vents va haver de tornar a la terra.


La seua dona va arribar fins a la lluna, i allà, sense alè, va tossir part de la píndola i va caure de la seua boca. Allà hi havia una llebre i la dona li va manar que agafara un morter i fera una altra píndola, per poder així, tornar a la terra al costat del seu marit. La llebre encara està batent la píndola…


Pel que fa a Yi, es va fer construir un palau al sol com Yang (el sol i el principi mascle), Chang-O com Yin (la lluna i el principi femella).

Una vegada a l’any, en el 15é dia de lluna plena, Yi visita la seua dona, és per això que la lluna està més bonica que mai en eixa nit.
Des d'ací volia felicitar a tots els què esteu per aquelles terres i desitjar-vos un "Happy Moon Festival!"...i quí puga que ho celebre amb un gin-tònic a la meua salut a l'aqua...je, je, je...Salut!

Monday, September 01, 2008

Scandinavian visitors in Bocairent. Hi Milla!!

La setmana passada vaig tindre una visita sorpresa....bé, sorpresa, sorpresa, no, però quasi. Al mes de juliol, quan vam estar a Estocolm vaig veure la meua amiga Milla, vam quedar una nit allà i ella ens va portar al Ice Bar, a sopar i de copes. Després vam anar a una festa a casa del seu amic Boris. Doncs bé, vam quedar que ens veuriem a l'agost i així va ser. Encara que Milla i jo ens coneixem des de fa 7 anys i ens hem vist 3 o 4 vegades mai havia estat a Bocairent, i aprofitant que eren les festes de St Agustí la vaig portar ací.
Després de la verbena de divendres...no quedava molta energia i sols vam avar a veure les Covetes dels Moros i una part molt xicoteta del Barri Medieval...i això que María i el meu cosí van insistir...





















Milla, I hope to see you soon, and next time for a little bit longer than just a weekend. I'm glad about your news...enjoy Australia!!! Maybe I'll come to see you...ha, ha, ha...