New Orleans & Miami, Christmas 2006

Vam començar aquest viatge cap a terres del sud el mateix dia que vam acabar les classes, el 22 de desembre. Eren 12 hores en cotxe fins a Nova Orleans, però de camí vam parar a Memphis a veure la casa d'Elvis...era molt cutre, vaig pensar en enviar-li una postal a Crespo, però no sabia la seua adreça, així que vam continuar camí cap a Nova Orleans. Vam arribar al dia següent i vam passar allí 3 nits d'hotel, la nit de nadal, nadal, etc...El temps era Schiffoso, no va parar de ploure, així que vam dedicar el nostre temps a buscar a Ylenia, la filla d'Albano i vam trobar la seua ma dins d'una font. Ara ja està clar com ha acabat l'història...si Lidia Lozano es vol posar en contacte amb nosaltres li podem vendre la foto a bon preu. Vam visitar el museu Voodoo i vam tirar un paperet amb un desig dins d'una estatua...després ens vam passar la vida als bars, al de la galleta, a un altre bar que hi havien 3 cerveses al preu d'una, així que després de demanar ens vam veure amb 16 cerveses damunt la taula...però sí, després encara em vam demanar més. El dia que vam decidir marxar de Nova Orleans, menys mal que no vaig fer les pràctiques de la carrera allà i les vaig fer a Edinburgh, vam anar a una Plantation de canya de sucre. Allà vam filmar Entrevista con Un Vampiro entre altres pel·lis... i després camí de Florida....

Després de deixar Lousiana, vam fer camí fins Florida baixant per el Golf de Mèxic i allà vam trobar les primeres platges...semblava com estar a casa, a València, tarongers, el mar, calor i molta, molta llum....biennn!!! Les nostres cares van canviar per complet. La platja de Saragota va ser la nostra primera parada al paradís. Després vam continuar cap al sud i vam creuar tota Florida d'Oest a Est quasi fins entrar a Miami, però abans vam anar a recòrrer tots els Cayos. Cayo Largo, Islamorada, fins a la punta més septentrional dels States, Key West, sols el separen 90 milles de La Habana.





En Key West vam probar un platet de cocodril...el gust...bé, després que el cambrer ens llevara tota la gana quan el vam demanar...puc dir que semblava una mescla de pollastre i peix...sembla que a la resta de la gent no els va fer molta gràcia, però es podia menjar si després pegaves un traguet de Coronita...no per res!!! Ja, ja, ja..

...I per fí...Miami!!! WELCOME TO MIAMI, BIENVENIDO TO MIAMI!!!! Després de buscar hotel vam trobar aquest a Collins Avenue, Nassau Suites...a 1 minut de Miami Beach...ja, sé...no està res malament!!!






I va arribar la nit de Cap d'Any i com que l'hotel era molt barat!!!! vam decidir anar a Little Habana a comprar alguna cosa per fer-nos el sopar...vam veure un supermercat al costat d'aquest suggerent bar "Fritanga", vam dubtar per un moment si sopar allí, però com comprendreu vam pensar que millor entrar a la tenda...i sorpresa!!! vam trobar cervesa Mahou, torró de Xixona, formatge de La Manxa, pernil, olives, etc...i els xics, Marcos i Jose ens van fer el sopar al temps que nosaltres ens canviavem de roba 3 o 4 vegades!!!






El primer dia de l'any el vam passar a Key Biscayne, o el que és el mateix Cayo Vizcaino. Opo'06, vam passar per casa dels Miami Heats.






Com que hem vist tants capítols de CSI, vam decidir aventurar-nos en el món dels manglars a la recerca de cocodrils...però va der el timo de la estampeta, no vam veure ni un **** caiman a Sawgrass, després de pagar 20 USD...menys mal que de camí vam veure 1 passetjant-se per un dels canals que van al costat de la carretera.



L'últim dia vam anar a St Agustine, el poble espanyol més antic dels Estats Units, com podeu veure encara queda l'herència del passat.




Última parada abans de tornar a la dura realitat van ser les Smoky Mountains i la Reserva Índia dels Cherokee a Carolina del Nord. Abans d'arribar a casa vam passar per Florida, Georgia, Carolina del Sud, Carolina del Nord, Tenesse, Kentacky, Ohio, Indiana i finalment Illinois. Espere que no us haja avorrit.

Una felicitació de nadal molt especial

Moltes gràcies Opo'06, m'ha encantat la felicitació, ja, ja, ja...Estaré desconectada durant aquestes vacances. Demà després de l'escola me'n vaig a Nova Orleans, Miami i The Smoky Mountains...ja us contaré...no m'emporte el portàtil, així que ja us penjaré les fotos quan torne. Si em toca la loteria ens veurem abans!!

BON NADAL I FELIÇ ANY NOU A TOTS!!!!
MERRY XMAS & HAPPY NEW YEAR!

http://www.jbnightology.com/christmascard/playerXmas.swf?id=1721188079

The Birthday Party!

El dimecres 13 de desembre va ser el meu aniversari, bé, vosaltres ja ho sabeu, no diré quants en van caure que a partir d'ara ja s'ha d'anar ocultant l'edat...M'hagués agradat fer una celebració, però com que a l'endemà tenia l'observació de la directora a les 9 del matí, vaig decidir que era millor fer-ho aquest dissabte. El dijous com sempre haviem quedat per anar a fer-nos algo al In-Laws, l'únic lloc que sembla més o menys acceptable a Gurnee. Vam quedar a les 7, però abans haviem dit d'anar a veure una pel·li a casa de Mónica. Com sempre vaig arribar un poc tard, estava parlant en ma tia Maria, el meu cosí i la meua cosina per telèfon quan Mónica em va telefonar dient que estaven esperant-me. Quan vaig arribar, va baixar a obrir-me la porta de sa casa i quan vam pujar estava la llum apagada i molt de silènci...de sobte...comencen a disparar una montonada de flash de càmeres i tots van dir SORPRESA!!!! i allà estaven tots...al menys 25 persones per felicitar-me....Què vergonya vaig passar!!! Moltes gràcies a tots vosaltres...mai havia tingut un aniversari tant multitudinari!!!! Em van regalar moltes coses, una pel·li, un mug amb xocolates, gels i cosetes per al cos i el bany i.....un rellotge d'Armani!!!! Se'n heu passat!!!! Gracias por estar ahí todos los de Waukegan y organizar todo tan bién. Gràcies a Anna, Llorca, Paco, Ces, Amàlia, Josmar, Yolanda i la family!!!

La primera gran nevada de l'any.

El divendres a les 5.10 del matí em va sonar el telèfon i jo creent que era el despertador el vaig apagar per poder dormir 5 minuts més. Al cap de 20 minuts torna a sonar i veig que posava "Wanda", així que vaig contestar. Era la meua companya de Puerto Rico telefonant per dir que no hi havia escola, biennnnn!!!!! Penje el telèfon i...OH, OH!!! No tinc la llista de telèfons per cridar a la propera persona en la cadena, (el dia d'abans ens van donar un llistat telefònic de tota la gent que treballem a l'escola i casdacú ha de telefonar al que li continua), així que vaig començar a preocupar-me...Uf, Uf!!! De moment va començar a sonar el telèfon, era Mònica, tampoc tenia el llistat i no sabia el telèfon de la persona a la que tenia que cridar, després em truca Jose, un altre espanyol...idem problema, Rocio, el mateix, Núria, Rosa, Maite...ningú teniem el llistat!!!! Al final no sé com, però vam poder aconseguir els nostres contactes...què angoixa a les 5 del matí!!! Després de fer la telefonada pertinent i deixar el missatge...vaig continuar dormint fins les 11. Hem tingut un cap de setmana de 3 dies...i les fotos són el resultat del que va passar al dia següent....

Aquest és el llac que tinc just al costat de l'apartament, quasi, quasi congelat....

Aquesta foto està presa des de ma casa, vaig eixir com vaig poder al balcó, la neu m'arribava fins els genolls.

I aquest el portal de ma casa, l' últim balcó que és quadrat és el meu, la finestra del costat la de la Núria i l'altra la meua habitació. I el de baix és el meu cotxe, pobre!!!! vaig tindre que agafar una pala i començar a llevar neu per poder treure'l d'ahí.

Llorca...ànims que açò no és res....al febrer ja estarà tot bé.

Boston & Cheers

...I per fí vam arribar a Boston. Visita obligada a Cheers per si veiem a Norm, el de veritat. Les vistes des de dalt són de la Prudential Tower. Vam pujar en burret, per recordar vells temps a Guadalest i el millor o el que més es trobava a faltar des de la nostra arrivada als States...el marisc!

The Witch Village, Salem.

Doncs el segón dia vam fer camí cap a Salem, sí, el mateix on van cremar tantes bruixes quan van arribar els colons anglesos. Recordeu la pel·li de "La Letra Escarlata"? doncs, aquesta és la casa on vivia l'autor de la novel·la, Nathaniel Hawthorne. Els dos primers dies de viatge van ser com viure o posar en pràctica una de les classes de Literatura Nord-americana de la carrera que ens donava Mary Farrell, era viure tots aquells anys durs de carrera, je, je, je...in situ! Salem, encara que han passat molt anys des d'aleshores, està ple de bruixes i bruixots que et tiren les cartes, et lligen la palma de la ma, et fan una foto de la teua àurea que exactament no sé què és, miren la bola de cristall, etc....així, que clar, va ser tant tentador, que no em vaig poder resistir i vaig anar a que em tiraren les cartes del tarot...la visita va ser molt sorprenent...la bruixa Katherin, em va dir que no em buscara xicot per ací i que rebria una visita més endavant...cap a la primavera...je, je, je...a veure si és veritat!, de salut tot bé i que anava a fer molts diners!!!!!, però sols si em quede a viure ací...

Visit to Plymouth, Massachussets

Aquesta darrera setmana vam tindre 5 dies de vacances i vam anar a Massachussets. Vam agafar l'avió a les 6 sel matí, així que vam estar tota la nit sense dormir...Vam arribar a Boston a les 9 del matí d'allí, que és una hora menys que ací i vam esperar a Jesús el novi de Noemí. Vam agafar una furgoneta i ens vam dirigir cap a New Bedford i després a Plymouth, a la cuna els peregrins i on va començar tota l'invasió de colons. Allà és on va arribar el Mayflower en 1620 amb els 102 viatgers a bord. Vam passar el dia d'Acció de Gràcies sota l'aigua i amb tots els indians i peregrins que encara queden per allà...Després vam menjar el titot amb la "cranberry sauce" a la Plantation....Quanta aigua que va caure!!!!