The Wild West

Aquesta setmana passada vam tindre el nostre "Spring Break", que equival a les vacances de Pasqua, encara que el proper divendres Sant també tenim vacances...i és que ja hem dit moltes vegades que la vida del profe visitant és molt dura!!!
El viatge va començar a Albuquerque (Nou Mèxic), només arribar ens van perdre les maletes, tot un clàssic, així que vam tindre que fer nit allà per esperar que ens arribaren procedents de Denver.

Al dia següent vam fer marxa cap a Santa Fe on està l'esglèsia de St. Francesc d'Assís. El millor de la ciutat a banda de la seua arquitectura...les "paraetes" dels índis....després vam anar a Taos, una mica més al nord, però Taos Pueblo ja estava tancat i sols hi havia aquestos gossos...i una simpàtica nativa ens va convidar a marxar.

Camí de Dulce on vam fer nit vam passar per Rio Grande...què impressió mirar baix del pont!!!

El dilluns vam anar a Mesa Verde a veure unes ruines dels Anasasi...recordava a les Covetes dels Moros...











Després de deixar Mesa Verde, vam agafar el cotxe i ens vam dirigir cap a "The Four Corners", és el punt que divideix els Estats de Utah, Colorado, Arizona i Nou Mèxic. També estava tancat quan vam arribar, però aquesta vegada no ens van parar...je, je, je...

...I açò per a mí va ser el millor junt amb Las Vegas...Welcome to Monument Valley. què passada i quantes pel·lícules d'eixes de C9 que hem vist a les vesprades...i quantes novel·letes de l'oest...eh, tio? Una experiència única i la primera a cavall. Jo vaig muntar a Balls Eye i Anna a Whisky...tot controlat! Des de Monument Valley vam veure The Three Sisters i John Ford's View....














Dimecres vam anar al Canyó de Chelly. Vam contractar un Jeep i un indi navajo ens va fer una ruta guiada a les dos per dins del canyó!!!






Dijous, per fí vam aplegar al Gran Canyó...menudes vistes!!!! Persavem per una ruta amb burra, però amb el cavall de Monument Valley vam tindre prou, aquesta no és apta per a cardíacs! Millor fer la ruta a peu!








En unes quantes ocasions vam anar per la famosa ruta 66 que uneix chicago amb Los Angeles...tot un mite!




...I per fí....com diria Elvis...VIVA LAS VEGAS!!!!!! No hi ha paraules per descriure els hotels...de veritat semblava que estiguerem a Venècia o a Paris...o a Ocean's Eleven en el Bellagio...tornarem....!









I açò va ser el més decepcionant...el famós Skywalk dels Hulapai....no hi havia ni una indicació d'on era. Finalment, després de quasi 100 kms (50 d'ells d'un camí de cabres) vam arribar al lloc i estava tancat...doncs mira...la gent que ens vam trobar pel camí eixia prou calenteta de l'estafa...així que això ens vam guanyar. Vam veure The Joshua Tree Forest...




Última parada a The Petrified Forest...nosaltres sí que ens vam quedar "petrified" de veure que hi havia més arbres a les tendes per vendre que al bosc...




Doncs això és tot...espere que gaudiu de les fotos...

From lost to the river...

No recorde si en l'entrada de Washington DC us vaig contar el que ens va passar amb la tecnologia...Doncs, vaig trencar la càmera de fotos, així que no sé si la podré arreglar, ni quan, Mónica va perdre el mòbil amb telèfons que li faran falta d'ací a un parell de setmanes quan viatge a Washington State, i a més a més va trencar el MP3 que va comprar al nostre viatge a Boston...així que ens va eixir "an eye from the face" el viatget del cap de setmana dels presidents. Com que no disponc de material fotogràfic i com que molts volieu que pujara alguna cosa nova, he decidit fer ús d'algunes fotos que m'heu enviat durant aquest mes i altres les he agafat prestades del nostre amic Biagio de Maratea...així que ja li he donat les gràcies personalment a ell.



Uns retoquets que ha fet Llorca, retallant a algú que insistia en posar-se a la foto...però a la fí hem aconseguit estar els tres sols...je, je, je...però crec que encara note la mà d'algú a la cintura...el seu germà és un 10...Opo, dóna-li records meus i d'Anna.

Quí són les "julais" d'ací baix???? Vosaltres donant-li al "drinking" i les pobres de la junta venent tickets tota la nit!!! Em vaig alegrar molt de veure-vos!!!

Un petit homenatge per als amics de Banyeres i que vagen preparant el sopar d'estiu...que segur que és tot un "chou"...


Ja podeu enviar més fotos que si no...no hi haurà novetats...bon cap de setmana a tots.

For Presidents Day...Washington DC

Abans que res, MOLTES FELICITATS MAMA!!

La setmana passada va ser Valentine's Day, i com que Mónica i jo no teniem cap "Valentino" que ens regalara cap cosa a banda dels nostres alumnes que ens van plenar de ossos de pelutx i roses el dimecres, el dimarts ens vam decidir a donar-nos un regalet a nosaltres mateixa, així que entre descans i descans de classe vam entrar a internet i vam reservar un vol i hotel per anar-se'n a Washinton DC i celebrar St Valentí i el dia dels Presidents que era el dilluns i no treballavem.
Teniem l'hotel a Thomas Circle en ple centre de la capital dels Estats Units, a menys de 5 minuts a peu de la Casa Blanca. El primer que vam fer el dissabte quan ens vam alçar va ser anar a veure si veiem a George per allà, però ens van dir els polis que estaven a la porta que per entrar necessitavem concertar la visita entre 3 i 6 mesos d'antelació, així que com nosaltres sempre som de lastminute, res de res...mira, ell s'ho va perdre!

Després vam agafar un tour per tota la ciutat i la primera parada la vam fer a Arlington Cementery, allà vam anar a veure la tomba de Kennedy i Jacky, i la d'els d'el Columbia, etc.

Després com que hem vist tants capítols dels Simpson vam anar fins al Lincoln Memorial, el nostre paisà d' Illinois. No us recorda a Lisa davant Abraham???

També vam decidir que la visita al Capitoli era obligatòria, així que després de fer cua durant més d'hora i mitja, vam aconseguir les entrades que s'esgoten en "lo que canta un gallo". Estavem a -10ºC i amb més d'un centenar de xiquets de 8è donant pel...menys mal que eren també d'Illinois...em va recordar al nostre viatge de 8è al Congrés dels Diputats...Madrid y Alrededores...quíns temps!!!

També vam matinar per aconseguir entrada per al Washington Monument, però aquesta vegada ens van guanyar la partida dues "japo" que van ser més ràpides que la Mónica i jo...i res, ens van penjar el cartell de "No hay entradas para hoy" als nostres nasos!!! Matinar per a res!!!

Korean Memorial....Vietnam Memorial...Second World War Memorial...i molt de fred!

Finalment vam decidir anar a Georgetown, ja sabeu quí viu allà, no??? Més que res vam anar a Zara, que ens havien dit que hi havia una tenda, i clar, vam carregar!

A la fí vam trobar la seua casa, ja, ja, ja...ja sabiem que el PEPE mai va saber acceptar la derrota i que volien culpar del 11-M a Eta, però d'ahí a posar-se els dos lleons a la porta de casa??? Ansar!!! ET VAM LOCALITZAR!

La Uni...la Uji no té res que envejar-li, en lo que molava el CUC Roser de Castelló! Quí vol estudiar ací??

I diumenge a la nit vam anar a Chinatown a celebrar el Cap d'any xinés...aquest any toca l'any del porc, segur que molts es senten identificats amb ell! Malauradament va caure una gran nevada i no vam poder veure el passacarrer.

Per acabar la nit vam anar al restaurant de José Andrés, el que té el programa de cuina a la TVE. Allà ens vam fer unes sangries i el cambrer ens va convidar...això de tindre accent espanyol!!! tots es pensen que parlem "zzzzzz", ja, ja, ja...ens va confesar el cambrer que fa any i mig el nostre amic Jose Mari hi va anar...i jo vaig pensar "com s'ha atrevit a anar a un lloc què es diu Jaleo?" segur que ell tampoc va pagar!!

Papa, crec que aquest plat del menú va per tú!!

I a l'aeroport vam veure aquest llibre que ens va fer molta gràcia...a veure si algú es sent identificat amb el títol...

Festes de Moros i Cristians 2007

25 ANYS A LA DERIVA...!

Per fí van arribar les festes de moros i cristians i sí....hi vaig poder anar i sorprendre a algú de vosaltres. Em va encantar veure la cara de totes vosaltres a l'entrada al maset la nit de les Caixes, i després desfilant a Paco i un poc més tard a la Llorca i el dia de St Blai per la nit....Han sigut unes festes inoblidables i com que feia els 25 anys no hi podia faltar, per cert, moltes gràcies per la tarta. Com podeu veure les fotos no són molt allà, però com que hi havia gent encarregada de fer reportatges per passar-me'ls espere poder publicar fotos més interessants en les propers dies. La Llorca està a punt d'arribar a Chicago, pobra en el fred que fa (-25ºC anit quan vaig arribar)...Ja us aniré contant com ho passen per ací.