L'arquitectura del Midwest s'escriu amb Ç

L'altre dia vaig tindre visita des de l'altra part de l'Atlàntic. Un amic meu d'Escòcia va vindre a visitar-me així que vam estar visitant Chicago, Milwaukee i els voltants.



A què us recorda aquesta foto? Resulta familiar, eh? És Milwaukee, Museum of Art, Arquitecte: Santiago Calatrava.

Chicago des d'el Llac Michigan.

Després vam agafar un barco pel riu i vam pegar un tomb pel "downtown" de Chicago, vam fer el tour de l'arquitectura.



Wrigley Building al fons que nomena Frank Sinatra en la seua cançò "My kind of Town".

"The Corncob Towers" o el que és el mateix Marina City, arquitecte Bertrand Goldberg 1967. Té 61 altures i la part de baix és un parking.

Arquitecte: Ricardo Bofill (pare), ja, ja, ja...Crec que és l'edifici que té United Airlines a Chicago.

Wrigley Building, arquitecte Charles Beersman, 1924.

I aquestes vistes són des de dalt del la John Hancock Tower, 1969. Té 1.127 peus (344 metres) i ara és el tercer edifici més alt de la ciutat després del Aon Center i de la Sears Tower.

Je suis Morrissey...

Anit 17 d'octubre va actuar Morrissey a Waukegan. Ja sé que sembla increïble, jo tampoc m'ho puc creure i fins que no vaig estar dins del teatre no em vaig creure que el vell Morrissey actuaria ací. Després de deixar-se plantats als de FIB fa un parell d'anys...!!!

Teniem uns seients molt bons al Genesee Theater, però el repertori va estar millor al concert que va donar a Chicago al mes de maig, o almenys a mí em va agradar més. Anit quasi totes les cançons eren de Morrissey i molt poques de The Smiths, si no m'enganye, sols em va tocar 2 i el pitjor de tot és que no va tocar "Panic" tot un clàssic i la meua cançò a les nits de Madchester a Edinburgh. El concert va durar més o menys 1.30h i tot va acabar quan Morrissey va cantar una cançò de Smiths i la gent es va tornar boja i va començar a pujar a l'escenari intentant abraçar-lo...bé aquella va ser l'última cançò ja que els seguretat no donaven abast...

http://www.madc.co.uk/

Welcome back to Illinois Morrisey...




Pròxim concert: Razorlight el proper 13 de novembre a la sala Metro de Chicago, aquesta vegada també hi vaig sola...

Go Bears!!!

La setmana passada , el 9 d'octubre, van vindre els Chicago Bears a la meua escola a inagurar el nou parc. Tot va començar a principi de curs, ens van dir que l'equip de futbol americà, els Chicago Bears, ens havien donat 25.000 USD a la nostra escola per construïr un parc infantil. El passat dissabte 29 de setembre vam anar a l'escola a montar-ho tot, unes 125 persones, i en un matí ja ho teniem tot llest per al gran dia...el dia de Sant Donís....

A l'hora establida, les 12.20 p.m. estaven tots els xiquets preparats al pati per donar la benvinguda als seus ídols. Van aparèixer en un minibús i la gent es va tornar boja. Estava la NBC news, el Chicago Tribune, etc...Jo a l'únic que coneixia era a Greg Olsen, el que va fer el discurset.

Els Chicago Bears van jugar la final de la Superbowl el 4 de febrer a Miami contra els de Indianapolis...i van perdre...Ara quan vejau a algú amb una samarreta blau marí amb una C de color taronja al davant ja sabeu que és dels Bears. Go Bears!!!!

In the night, in the night..en la noche...!!

Ahir, 2 d'octubre, actuava Paolo Nutini al Vic Theatre de Chicago. Encara que pel nom sembla italià, no ho és. Paolo és de Paisley, Escòcia. No sé si són casualitats de la vida o no...abans de l'estiu vaig anar a la tenda Virgin de Chicago i em vaig comprar uns quants Cds...en van regalar un cd promocional d'uns quants grups, i abans d'escoltar-lo vaig decidir que em compraria el cd de Paolo...Doncs resulta que el bateria es diu Jim i és amic del company de pis d'un amic meu que viu a Edinburgh...David, que és així com es diu l'amic del bateria i va enviar un sms dient-li que jo anava anar sola al concert...ja, ja, ja...

Era la primera vegada que anava sola a un concert, vaig intentar convencer a un montó de gent, però o no el coneixien o no podien, així que vaig pensar...doncs vaig jo sola...era una aventura, però després 1.30h de carretera, vaig deixar la 94 i vaig agafar l'eixida de California Av, després un gir a la esquerra fins a Diversey Av...i fins que vaig trobar la N Sheffield...fàcil!!

El proper concert és el 17 d'octubre que actua Morrisey a Waukegan, sí, sí...com ho heu escoltat...es va deixar de plantó als del FIB fa un parell d'anys, però Waukegan és molt Wauky!! Ja tinc entrada, 60 bucks!!!

La Barbacoa...Cómo me gusta la BBQ!

El dissabte a la nit vam eixir per Chicago, vam anar al Fado i com ja us vaig dir actuava una banda que es deia "Selective Recall"...i és que alguns de vosaltres ja els vau veure a la seua pàgina web, però els que no, sols teniu que imaginar-vos als vostres pares (homes) amb un monyo que es fan les dones els divendres per la vesprada a les perruqueries de tota la vida, o el que és el mateix, un cardat que dura tota la setmana i encara que faja un vent de 100km/h no és mou ni un mil·límetre...eihhh tio!!!, no podia parar de riure'm, i a la fí ja em resultava un poc violent. La nit va ser un èxit.

El diumenge ens van convidar Jose i Rosa, de Huesa (Jaen) a una barbacoa. El portar tants anys ací ja ha convertit a Rosa en una "Desperate Housewife", i si no vosaltres direu...

Jose (Mr Torres), Rosa Mrs Padilla), Jose (Mr Moya) i Marcos (Mr Alcaine).

Jose, mans a l'obra cuidant que els "elotes" no es cremaren...

Minnie Soto, William Alexander, Rosa i jo.

Natxo (Mr Barrado) de Badajoz, Carlos i Rosa.

Mr Alcaine, Ms Terrades i Rocío (Mrs Cuenca) de Burgos.

Ms Irene Aguilar i jo...

Els d'abans amb Mrs Cook.

I com que les avespes no ens deixaven gaudir dels "manjars", Jose, Florencio i jo se'n vam anar a Home Depot a comprar "flit" Loctite per reparar el meu stereo del cotxe...Florencio és un altre valencià de Los Isidros, al costat de Requena, que viu ací des de fa més de 21 anys...ah, i és un bon valencianista...porta l'escut al seu cotxe.

Shipshewana: The Amish land

Ahir dissabte, Mònica i jo vam decidir anar de turisme a veure la comunitat Amish que hi ha a Indiana. És la comunitat més gran que hi ha als Estats Units. No sabiem com estava de lluny, així que vam agafar la maleta per si ens quedavem a dormir per allà. Sols vam tardar 2.30h des de Gurnee, però abans haviem de creuar el loop de Chicago, connectar la 94 amb la 90 fins arribar al nostre destí, Shipshewana, a l'estat d'Indiana i molt prop de la frontera amb Michigan.



El primer que vam veure en arribar a territori Amish va ser aquesta imatge...el primer carro, no podiempensar que més endavant en veuriem tants...

La gent del poble estaven preparant-se per rebre la tardor, així que estaven decorant tots els carrers, cases, tendes, etc...amb carabasses,el ninot de "harvest" i altres detalls...

Se'n recordeu de la pel·lícula de Harrison Ford, "Único Testigo"?...doncs tot era exactament com a la pel·li, i és que des de que vam aterrar als States tot és com a les pel·lícules que hem vist tantes vegades a la tele...

Recordeu quan a Harrison estan soterrant-lo baix d'una torre de gra????

I què em dieu d'aquesta senyal de tràfic? Veritat que al llibret del còdig de circulació nostre no aparèix???

Després de passar unes hores a Indiana, vam decidir que millor tornar a la urbe...Aquesta és la Sears Tower...l'edifici més alt dels Estats Units fins ara, meravelloses vistes de la ciutat de Chicago des d'allà dalt i de tot el Llac Micigan...segur que a més d'una li resulta familiar!!!

The Tartan Army hits the road again...

Scotland is playing tomorrow against France in Parc des Princes...Although it will be a difficult one, they will have all the support of the 10.000 fans that are travelling with them. Some of you are new to this blog but as I know you are on your way to Paris I wanted to be part of this adventure although I am miles away from this exciting game. I'll remember that 29th March 2000 when Scotland played France in Hampden Park, Glasgow. There was a big crowd that night, 48.157 people went to see that match...aye!!! and I was there!!! Unfortunatelly the score was 0-2 for France...Hopefully this time will be better.

Thanks for the pic and good luck tomorrow...My toughts will be there with you lads.

Flower Of Scotland

O Flower of Scotland,

When will we see,

Your like again,

That fought and died for,

Your wee bit Hill and Glen,

And stood against him,

Proud Edward's army,

And sent him homeward,

Tae think again.

The hills are bare now,
And autumn leaveslie thick and still,
O'er land that is lost now,

Which those so dearly held,

That stood against him,

Proud Edward's Army,

And sent him homeward,

Tae think again.

Those days are past now,

And in the past they must remain,
But we can still rise now,

And be the nation again,
That stood against him,

Proud Edward's Army,

And sent him homeward,

Tae think again.

O Flower of Scotland,

When will we seeyour like again,

That fought and died for,

Your wee bit Hill and Glen,
And stood against him,

Proud Edward's Army,

And sent him homeward,

Tae think again.

Gorgeous Kenny Miller!!!! I believe in you...ha, ha, ha...

Mig Any de festes de Moros i Cristians 2007

Encara tenia pendent algunes entrades en el bloc ja que a l'estiu no vaig tindre molt de temps després de tots els viatges...


El 28 de juliol es va celebrar el mig any de les festes de moros i cristians...sols vam fer un parell de fotos.

Bé, a veure si alguna de vosaltres s'anima a escriure de tant en tant.

D'altra banda, la temporada de concerts a Chicago està bastant animada, en els propers mesos actúa entre altres The Arctic Monkeys, Wilco, The Hives, The White Stripes, Chemical Brothers, el meu estimat escocès de Paisley Paolo Nutini (aquest no me'l perdré) i el més increïble, que espere que no ens done plantó...Morrisey...actua a Waukegan el 17 d'octubre!!! je, je, je...si és que és el centre del món!!!!, així que tornaré a veure'l per segona vegada aquest any!!!