For Presidents Day...Washington DC

Abans que res, MOLTES FELICITATS MAMA!!

La setmana passada va ser Valentine's Day, i com que Mónica i jo no teniem cap "Valentino" que ens regalara cap cosa a banda dels nostres alumnes que ens van plenar de ossos de pelutx i roses el dimecres, el dimarts ens vam decidir a donar-nos un regalet a nosaltres mateixa, així que entre descans i descans de classe vam entrar a internet i vam reservar un vol i hotel per anar-se'n a Washinton DC i celebrar St Valentí i el dia dels Presidents que era el dilluns i no treballavem.
Teniem l'hotel a Thomas Circle en ple centre de la capital dels Estats Units, a menys de 5 minuts a peu de la Casa Blanca. El primer que vam fer el dissabte quan ens vam alçar va ser anar a veure si veiem a George per allà, però ens van dir els polis que estaven a la porta que per entrar necessitavem concertar la visita entre 3 i 6 mesos d'antelació, així que com nosaltres sempre som de lastminute, res de res...mira, ell s'ho va perdre!

Després vam agafar un tour per tota la ciutat i la primera parada la vam fer a Arlington Cementery, allà vam anar a veure la tomba de Kennedy i Jacky, i la d'els d'el Columbia, etc.

Després com que hem vist tants capítols dels Simpson vam anar fins al Lincoln Memorial, el nostre paisà d' Illinois. No us recorda a Lisa davant Abraham???

També vam decidir que la visita al Capitoli era obligatòria, així que després de fer cua durant més d'hora i mitja, vam aconseguir les entrades que s'esgoten en "lo que canta un gallo". Estavem a -10ºC i amb més d'un centenar de xiquets de 8è donant pel...menys mal que eren també d'Illinois...em va recordar al nostre viatge de 8è al Congrés dels Diputats...Madrid y Alrededores...quíns temps!!!

També vam matinar per aconseguir entrada per al Washington Monument, però aquesta vegada ens van guanyar la partida dues "japo" que van ser més ràpides que la Mónica i jo...i res, ens van penjar el cartell de "No hay entradas para hoy" als nostres nasos!!! Matinar per a res!!!

Korean Memorial....Vietnam Memorial...Second World War Memorial...i molt de fred!

Finalment vam decidir anar a Georgetown, ja sabeu quí viu allà, no??? Més que res vam anar a Zara, que ens havien dit que hi havia una tenda, i clar, vam carregar!

A la fí vam trobar la seua casa, ja, ja, ja...ja sabiem que el PEPE mai va saber acceptar la derrota i que volien culpar del 11-M a Eta, però d'ahí a posar-se els dos lleons a la porta de casa??? Ansar!!! ET VAM LOCALITZAR!

La Uni...la Uji no té res que envejar-li, en lo que molava el CUC Roser de Castelló! Quí vol estudiar ací??

I diumenge a la nit vam anar a Chinatown a celebrar el Cap d'any xinés...aquest any toca l'any del porc, segur que molts es senten identificats amb ell! Malauradament va caure una gran nevada i no vam poder veure el passacarrer.

Per acabar la nit vam anar al restaurant de José Andrés, el que té el programa de cuina a la TVE. Allà ens vam fer unes sangries i el cambrer ens va convidar...això de tindre accent espanyol!!! tots es pensen que parlem "zzzzzz", ja, ja, ja...ens va confesar el cambrer que fa any i mig el nostre amic Jose Mari hi va anar...i jo vaig pensar "com s'ha atrevit a anar a un lloc què es diu Jaleo?" segur que ell tampoc va pagar!!

Papa, crec que aquest plat del menú va per tú!!

I a l'aeroport vam veure aquest llibre que ens va fer molta gràcia...a veure si algú es sent identificat amb el títol...

Festes de Moros i Cristians 2007

25 ANYS A LA DERIVA...!

Per fí van arribar les festes de moros i cristians i sí....hi vaig poder anar i sorprendre a algú de vosaltres. Em va encantar veure la cara de totes vosaltres a l'entrada al maset la nit de les Caixes, i després desfilant a Paco i un poc més tard a la Llorca i el dia de St Blai per la nit....Han sigut unes festes inoblidables i com que feia els 25 anys no hi podia faltar, per cert, moltes gràcies per la tarta. Com podeu veure les fotos no són molt allà, però com que hi havia gent encarregada de fer reportatges per passar-me'ls espere poder publicar fotos més interessants en les propers dies. La Llorca està a punt d'arribar a Chicago, pobra en el fred que fa (-25ºC anit quan vaig arribar)...Ja us aniré contant com ho passen per ací.

Moltes felicitats Anna!

Fa dues setmanes va ser l'aniversari d'Anna, així que a l'endemà de tornar de les paradisíaques platges de Florida vaig tornar a fer la maleta i cap a Rockford, a celebrar-ho com mai!!! En realitat van celebrar l'aniversari de Noemí i d'Anna. Ens van convidar a sopar a un restaurant japonés, un "Teppanyaki", em sembla que s'escriu així...és un d'aquests llocs on el cuiner el tens davant de tú i tu et sentes a una taula en forma de U. Va estar molt divertit, ens va llançar fins i tot una gamba a la boca i he de dir que la vaig caçar de ple...!!! je, je, je...Quan vam acabar de sopar li van treure un "roscó" de reis i uns japonesos li van cantar "Moltes felicitats, moltes felicitats...", però en japonés...Erem tots els que estaven, la resta a casa...a molts kms d'ací. T'ESTIME!

New Orleans & Miami, Christmas 2006

Vam començar aquest viatge cap a terres del sud el mateix dia que vam acabar les classes, el 22 de desembre. Eren 12 hores en cotxe fins a Nova Orleans, però de camí vam parar a Memphis a veure la casa d'Elvis...era molt cutre, vaig pensar en enviar-li una postal a Crespo, però no sabia la seua adreça, així que vam continuar camí cap a Nova Orleans. Vam arribar al dia següent i vam passar allí 3 nits d'hotel, la nit de nadal, nadal, etc...El temps era Schiffoso, no va parar de ploure, així que vam dedicar el nostre temps a buscar a Ylenia, la filla d'Albano i vam trobar la seua ma dins d'una font. Ara ja està clar com ha acabat l'història...si Lidia Lozano es vol posar en contacte amb nosaltres li podem vendre la foto a bon preu. Vam visitar el museu Voodoo i vam tirar un paperet amb un desig dins d'una estatua...després ens vam passar la vida als bars, al de la galleta, a un altre bar que hi havien 3 cerveses al preu d'una, així que després de demanar ens vam veure amb 16 cerveses damunt la taula...però sí, després encara em vam demanar més. El dia que vam decidir marxar de Nova Orleans, menys mal que no vaig fer les pràctiques de la carrera allà i les vaig fer a Edinburgh, vam anar a una Plantation de canya de sucre. Allà vam filmar Entrevista con Un Vampiro entre altres pel·lis... i després camí de Florida....

Després de deixar Lousiana, vam fer camí fins Florida baixant per el Golf de Mèxic i allà vam trobar les primeres platges...semblava com estar a casa, a València, tarongers, el mar, calor i molta, molta llum....biennn!!! Les nostres cares van canviar per complet. La platja de Saragota va ser la nostra primera parada al paradís. Després vam continuar cap al sud i vam creuar tota Florida d'Oest a Est quasi fins entrar a Miami, però abans vam anar a recòrrer tots els Cayos. Cayo Largo, Islamorada, fins a la punta més septentrional dels States, Key West, sols el separen 90 milles de La Habana.





En Key West vam probar un platet de cocodril...el gust...bé, després que el cambrer ens llevara tota la gana quan el vam demanar...puc dir que semblava una mescla de pollastre i peix...sembla que a la resta de la gent no els va fer molta gràcia, però es podia menjar si després pegaves un traguet de Coronita...no per res!!! Ja, ja, ja..

...I per fí...Miami!!! WELCOME TO MIAMI, BIENVENIDO TO MIAMI!!!! Després de buscar hotel vam trobar aquest a Collins Avenue, Nassau Suites...a 1 minut de Miami Beach...ja, sé...no està res malament!!!






I va arribar la nit de Cap d'Any i com que l'hotel era molt barat!!!! vam decidir anar a Little Habana a comprar alguna cosa per fer-nos el sopar...vam veure un supermercat al costat d'aquest suggerent bar "Fritanga", vam dubtar per un moment si sopar allí, però com comprendreu vam pensar que millor entrar a la tenda...i sorpresa!!! vam trobar cervesa Mahou, torró de Xixona, formatge de La Manxa, pernil, olives, etc...i els xics, Marcos i Jose ens van fer el sopar al temps que nosaltres ens canviavem de roba 3 o 4 vegades!!!






El primer dia de l'any el vam passar a Key Biscayne, o el que és el mateix Cayo Vizcaino. Opo'06, vam passar per casa dels Miami Heats.






Com que hem vist tants capítols de CSI, vam decidir aventurar-nos en el món dels manglars a la recerca de cocodrils...però va der el timo de la estampeta, no vam veure ni un **** caiman a Sawgrass, després de pagar 20 USD...menys mal que de camí vam veure 1 passetjant-se per un dels canals que van al costat de la carretera.



L'últim dia vam anar a St Agustine, el poble espanyol més antic dels Estats Units, com podeu veure encara queda l'herència del passat.




Última parada abans de tornar a la dura realitat van ser les Smoky Mountains i la Reserva Índia dels Cherokee a Carolina del Nord. Abans d'arribar a casa vam passar per Florida, Georgia, Carolina del Sud, Carolina del Nord, Tenesse, Kentacky, Ohio, Indiana i finalment Illinois. Espere que no us haja avorrit.