Giro d'Italia 2013

Després de tant de temps sense publicar res, he pensat que aquest Giro d'Italia es mereixia un post.

Des de ben menuda a casa hem seguit el ciclisme, m'imagine que seria perque a casa de la iaia Milagro veiem les etapes de muntanya en les que corria el nostre tio Vicent Belda. Encara me'n recorde de tots cridant per donar-li forces allà on estiguera. Després van vindre els anys de Perico, Laurent Fignon, Greg Lemond i més tard els anys de Miguel Induráin, Claudio Chiappucci, Marco Pantani, Mario Cipollini...els anys en que em vaig engantxar a aquest esport. Vaig començar a anar a carreres, al Trofeu Lluis Puig, Volta Ciclista a la Comunitat Valenciana, Volta a Murcia, Volta a Espanya...però des d'aquells anys tenia una il·lusió, anar a un Tour de França i al Giro d'Italia...i ací estem 20 anys després he pogut aconseguir un dels meus somnis, estar en un Giro d'Italia que a més acabava a la meua ciutat, bé, a la ciutat en la que estic vivint en l'actualitat i espere que per molt de temps. Vaig arribar fa quasi 3 mesos i els primers dies passejant pel centre vaig veure un cartell anunciant que la darrera etapa del Giro acabava a Brescia, no m'ho podia creure, si sempre acabava a Milà....quina emoció!!!! Doncs bé va arribar l'última setmana de Giro i la carrera va passar molt prop de casa, per la Bassa Bresciana, Orzinuovi, Ghedi, Manerbio....així que allà que vaig anar a veure'ls passar. 
 

 Mario Cipollini, "il Bello".

 

 Alessandro Vanotti, Astana

 

 El Guaje

 

 Juanjo Cobo, Movistar

 

 Pablo Lastras, Movistar

 

 Txente García Acosta, Movistar

 

 Pablo Lastras, Giovanni Visconti i Juanjo Cobo, Movistar

 

 Alexandr Vinokurov

 

 Alessandro Vanotti, Astana

 

GRACIAS PABLO LASTRAS!!!

 

Diumenge, però era la darrera etapa i com he dit finalitzava a Brescia, així que em vaig preparar i vaig decidir anar a fer una ullada pel recorregut, vaig estar a la Piazza Duomo on hi havia un escenari amb grups de música tocant i després vaig anar fins a Piazza della Loggia on estava el set de televisió de la Rai i el pòdium. Quan estava davant del set de la Rai va arribar una parella i van començar a parlar castellà, em vaig riure per algun comentari que van fer, era la primera persona que sentia parlar castellà des de que vaig arribar. Vam parlar un ratet i la xica i jo se'n vam anar cap a la meta que estava a uns 800m de la Piazza della Loggia. La xica era de Bilbao i fotógrafa acreditada del Giro, així que coneixia a quasi tots. Vam estar pels autobusos dels equips parlant amb mecànics, massagistes, etc. Quan va acabar la carrera, jo me'n vaig anar a l'autobús del Movistar, volia veure als corredors, i van començar a arribar, Juanjo Cobo, guanyador de la Volta a Espanya 2011, Pablo Lastras, Giovanni Visconti, Beñat Intxausti...ahhhh, què emoció. Vaig estar parlant amb ells un ratet, que què feia a Brescia, etc...jajaja. Finalment me'n vaig anar cap a la plaça on estava el pòdium i pel camí em vaig trobar amb Txente García Acosta, abans d'arribar van aplegar tots ells en tres cotxes del Movistar i després de dir-los que no els estava seguint, jaja, em van dir..."Mila, vente con nosotros"...van anar a pòdium a recollir un premi i quan van baixar va vindre Pablo Lastras i Beñat Intxausti i em van dir, "el ramo de flores para tí de parte de todo el equipo Movistar"...també la gorra de Lastras...quin dia inoblidable!!!! Per a mi ha sigut un premi a tots aquests anys seguint el ciclisme, l'esport més dur i potser un dels més desagraïts i més injustos. Des d'ací donar les gràcies a tots ells per donar-me uns moments únics!!!

 

GRACIAS PABLO LASTRAS, ERES ÚNICO, FANTÁSTICO CORREDOR Y MEJOR PERSONA!!

Biagio Antonacci - In una stanza quasi rosa (San Siro 07) Live

Quanto Tempo È Ancora...Non Fermiemoci Qui!

C'era una volta...

 

 

ed è arrivato febbraio...

 Non ci credevo, ho detto: "è "lui" o no?"
tra tanti amici non ti aspettavo qui
solita sera e la solita tribù
tu che mi dici: "stai sempre con i tuoi?"

 e ti accompagnava un'emozione forte
e ti accompagnava ancora la solita canzone
"nanananana, nanananana..."
 

 (Prima cosa che vedo all'aeroporto...un bel nome, trop bel)

 ma quanto tempo è ancora, ti fai sentire dentro
quanto tempo è ancora, rimbalzi tra i miei sensi
quanto tempo è ancora, ti metti proprio al centro
quanto tempo è ancora, mi viene da star male e sento
che se te ne vai adesso, io potrei morire
che se te ne vai adesso, ancora tu l'amore

 

(e poi mi hai fatto guardare un film, una bella storia...)

 ora tanti amici che sono anche i tuoi
guardali bene, non cambieranno mai
saluti e baci, poi, prendi e te ne vai

 

 (e con la faccia pullita cammino per strada, ti cerco...) 



si forse è meglio, così non mi vedrai
piangere poi ridere, poi, prenderti un po' in giro
fingere davanti a tutti, di aver dimenticato

 

(a Verona tutte le frecce portavano Ovest...)

ma quanto tempo è ancora, ti fai sentire dentro
quanto tempo è ancora, rimbalzi tra i miei sensi
quanto tempo è ancora, ti metti proprio al centro
quanto tempo è ancora, ancora tu l'amore

 

(e cosí vicino...eri e sei lontanissimo...)



ma quanto tempo è ancora, ti fai sentire dentro
quanto tempo è ancora, rimbalzi tra i miei sensi
quanto tempo è ancora, ti metti sempre al centro
quanto tempo è ancora, ancora tu l'amor....

 

PER MOLTS ANYS!!!!

(grazie per farmi sorridere ogni volta che ci sei, t.p.s.)

Campionat del Món de Triatló Cross "El Anillo"

Fernando Cantos del Club Triatló Banyeres de Mariola, guanya la medalla d'or en el Campionat del Món de Triatló Cross celebrat el 30 d'abril i que ha tingut lloc a "El Anillo Extremadura". Moltes felicitats Nando i enhorabona!!!

http://www.elanillo2011.org/default.asp

E quindi torna giù in Sicilia per sempre..

Aquest estiu, finalment vaig viatjar a un destí que feia temps que tenia en ment i que no havia trobat el moment ni la companyia adequada per a fer-lo: Sicília.

Vam volar a Tràpani, a la costa oest de l'illa i allà vam llogar un cotxe per recórrer la resta de "La Sicilia".

Trapani

Les salines de Trapani

Vam seguir camí d'Erice, un poblet situat a 14 kms de distància de Tràpani i a uns 700 m. sobre el nivell del mar. Possiblement un dels poblets més xulos que vam veure al nostre viatge.

Erice

Erice

Castello di Venere

Després vam continuar camí de San Vito lo Capo, un poblet molt bonic on vam menjar el típic Cuscús amb peix i verdura.

Pròxima parada...Palermo, una ciutat caòtica, vella i amb un tràfic que no es pot descriure amb paraules, però sí en sensacions. Fantàstic pel conductor encara que....Uff! Ufff, Ufff! Palermo em va agradar moltíssim, segurament hi ha persones que no voran la seua bellesa, però com tota Itàlia...em fascina! Molt d'ambient a la nit a les seues placetes i carreronets plens de restaurants i bars.

Palermo

De Palermo vam decidir que Corleone era una visita obligada. Sóc una amant de les pel·lícules d "El Padrino" i no podia deixar escapar l'oportunitat de visitar la ciutat d'on va eixir Don Vito. Vam preguntar a un parell de persones com arribar, i tots ens feien la mateixa pregunta, "per què volíem anar allí?" Era un poc complicat i violent explicar-ho, però a la fi vam arribar, la veritat, que llevat de fer-se la foto a l'entrada del poble, no hi havia molt més a veure ja que el museu antimàfia estava tancat.

Corleone

Vam deixar la costa oest i ens vam dirigir cap a l'est, la nostra destinació era Taormina, però abans volíem anar fins a Messina i veure la distància que separa l'illa de la península, apenes 3 kms. Sé d'una persona que es va quedar amb les ganes de creuar l' Stretto di Messina, jeje.

Stretto di Messina

...i finalment vam arribar a Taormina, o millor dit a San Alessio que és el lloc on teníem l'hotel.

San Alessio

Taormina va ser un dels llocs on més gent vam veure, diuen que és on va tota la "jet set" italiana a estiuar i així era....Era impossible trobar aparcament a tot el poble!!!

Taormina

Dalt d'on teníem l'hotel hi havia una carretera estreta i plena de curves que portava fins a Forza d'Agrò, un poble d'uns 900 habitants i que estava a uns 450 m d'altura. Com li diria al meu amic Marquinhos...és com Bocairent, què bonic! fins i tot hi havia el convent de Sant Agustí, una església on vam gaudir d'un concert únic i la Ronda Sud, jajaja. Aquest, però tenia castell!! Després d'haver estat allí vaig descobrir que aquest poble és el que a la pel·lícula de "El Pardrino" és el que apareix i fa el paper que és Corleone.

Carrers de Forza d'Agrò

Forza d'Agrò

Forza d'Agrò

Abans de deixar aquesta part de l'illa volíem visitar l'Etna, bé, aquesta va ser una de les raons d'anar a Sicília. Donava impressió veure la lava per damunt les cases soterrades després de les últimes erupcions als anys 2007 i 2008. L'Etna té 3.300 metres i està actiu constantment i així ho verifiquem.....Vam arribar a migdia i vam accedir per la zona nord, per Linguaglossa. Vam començar a pujar i vam arribar a uns 2.500 metres d'altura, malauradament se'ns va fer tard i vam tindre que baixar, així que està pendent tornar por poder fer el pic.

Etna

Etna

nero

a 2.500 metres

L'últim dia vam anar a Agrigento, a la costa sud de Sicília, vam visitar el Valle dei Templi i ja de camí de tornada a Trapani vam parar a l'Scala dei Turchi, una platja que està davall d'un penya-segat.

Agrigento, Valle dei Templi



Agrigento



Scala dei Turchi



Scala dei Turchi

I ara....fins el proper viatge....

Sailing together

I va arribar la nit del mig any. Soparet al pati del maset i els primers a desfilar.