Hombres G en Chicago...!!!! Ja sé que us he enviat les fotos a alguns de vosaltres, però és que no em vaig poder aguantar les ganes. Imagineu-vos, després de tota una vida, veure'ls i a més a més ací, ha sigut Super Fort!!!! com diria l'amic Josmar. Doncs tot va començar fa un parell de setmanes que vaig veure anunciar a internet que venien ací, així que quasi tot l'staff de la Whittier ens vam movilitzar i a la fí vam anar 10 persones. Primer anaven a actuar a The Congress Theather, després de comprar les entrades, van anul·lar el concert, i el van anunciar a una altra venue. A la fí vam decidir que no podiem deixar passar una oportunitat així i vam decidir comprar-les altra vegada. Ahir, vam eixir de l'escola i ens en vam anar directament Rocío, Mónica i jo a Chicago. Vam aparcar just davant el local on actuaven i vam anar a recollir les entrades. No hi havia ningú, vam preguntar aun xic i ens va dir que entrarem i que preguntarem, entrem i allà estaven ells assatjant "Te quiero"...uff, què moment, estar ahí i no poder veure'ls de prop. Ens van dir que teniem que eixir que ja no podiem estar allà, així que eixim del local amb intencions de buscar lloc per sopar i veiem 2 furgonetes blanques, de moment s'obri una porta i eixen ells, els Hombres G, i es claven dins de la furgo. Allà que anem nosaltres i els diem que si els podem fer una foto i ens diuen que d'on erem i que clar que sí, que pujarem a la furgo amb ells...je,je,je, imagineu-vos jo dins de la furgo dels Hombres G...a la fí van eixer tots ells de dins i ens van besar a les 3 i vam començar a parlar amb ells com si tal cosa. Ens van preguntar què feiem ací i vam estar parlant una bona estona dels nostres treballs i de la seua gira pels E.U.A. Van aplegar el dimecres i Chicago era el primer lloc on actuaven, huí actuaven a New York i després a Atlanta, Charleston, Los Angeles, Houston, etc, en total 21 dies pel país. Després va vindre Javi i també es va posar a la foto, van marxar cap a l'hotel i després durant el concert, Dani ens va saludar un parell de vegades. El concert va estar genial, sobre tot quan va sonar Sufre Mamón i Venezia.
Si he de comparar aquest encontre amb el que vaig tindre amb Sau, Carles i Pep el 6 de Maig del 96, no hi ha color, aquell va ser molt més intens, AHHH Carles!
La foto dels mariatxis al darrere, va ser que vam anar a sopar a un restaurant mentre es feia l'hora del concert i quan estavem a punt de marxar venen amb les guitarres i es posen darrere meu, els vam dir que ja marxavem i ens diuen que un xic d'un altra taula els havia enviat per dedicar-me una cançó, ja,ja,ja...què risa! Em gire i veig a un saludant des d'un altra taula amb la mà. Quan eixia, em para i em va preguntar el nom, d'on era i si anava al concert...ah! i em va dir que era muy bonita!!! què coses...si m'ho diu aixó un altra persona i m'envia els mariatxis...em muic en eixe mateix instant...però sempre són altres....ja, ja, ja.
