Vam començar aquest viatge cap a terres del sud el mateix dia que vam acabar les classes, el 22 de desembre. Eren 12 hores en cotxe fins a Nova Orleans, però de camí vam parar a Memphis a veure la casa d'Elvis...era molt cutre, vaig pensar en enviar-li una postal a Crespo, però no sabia la seua adreça, així que vam continuar camí cap a Nova Orleans. Vam arribar al dia següent i vam passar allí 3 nits d'hotel, la nit de nadal, nadal, etc...El temps era Schiffoso, no va parar de ploure, així que vam dedicar el nostre temps a buscar a Ylenia, la filla d'Albano i vam trobar la seua ma dins d'una font. Ara ja està clar com ha acabat l'història...si Lidia Lozano es vol posar en contacte amb nosaltres li podem vendre la foto a bon preu. Vam visitar el museu Voodoo i vam tirar un paperet amb un desig dins d'una estatua...després ens vam passar la vida als bars, al de la galleta, a un altre bar que hi havien 3 cerveses al preu d'una, així que després de demanar ens vam veure amb 16 cerveses damunt la taula...però sí, després encara em vam demanar més. El dia que vam decidir marxar de Nova Orleans, menys mal que no vaig fer les pràctiques de la carrera allà i les vaig fer a Edinburgh, vam anar a una Plantation de canya de sucre. Allà vam filmar Entrevista con Un Vampiro entre altres pel·lis... i després camí de Florida....
Després de deixar Lousiana, vam fer camí fins Florida baixant per el Golf de Mèxic i allà vam trobar les primeres platges...semblava com estar a casa, a València, tarongers, el mar, calor i molta, molta llum....biennn!!! Les nostres cares van canviar per complet. La platja de Saragota va ser la nostra primera parada al paradís. Després vam continuar cap al sud i vam creuar tota Florida d'Oest a Est quasi fins entrar a Miami, però abans vam anar a recòrrer tots els Cayos. Cayo Largo, Islamorada, fins a la punta més septentrional dels States, Key West, sols el separen 90 milles de La Habana.
En Key West vam probar un platet de cocodril...el gust...bé, després que el cambrer ens llevara tota la gana quan el vam demanar...puc dir que semblava una mescla de pollastre i peix...sembla que a la resta de la gent no els va fer molta gràcia, però es podia menjar si després pegaves un traguet de Coronita...no per res!!! Ja, ja, ja..
...I per fí...Miami!!! WELCOME TO MIAMI, BIENVENIDO TO MIAMI!!!! Després de buscar hotel vam trobar aquest a Collins Avenue, Nassau Suites...a 1 minut de Miami Beach...ja, sé...no està res malament!!!
I va arribar la nit de Cap d'Any i com que l'hotel era molt barat!!!! vam decidir anar a Little Habana a comprar alguna cosa per fer-nos el sopar...vam veure un supermercat al costat d'aquest suggerent bar "Fritanga", vam dubtar per un moment si sopar allí, però com comprendreu vam pensar que millor entrar a la tenda...i sorpresa!!! vam trobar cervesa Mahou, torró de Xixona, formatge de La Manxa, pernil, olives, etc...i els xics, Marcos i Jose ens van fer el sopar al temps que nosaltres ens canviavem de roba 3 o 4 vegades!!!
El primer dia de l'any el vam passar a Key Biscayne, o el que és el mateix Cayo Vizcaino. Opo'06, vam passar per casa dels Miami Heats.
Com que hem vist tants capítols de CSI, vam decidir aventurar-nos en el món dels manglars a la recerca de cocodrils...però va der el timo de la estampeta, no vam veure ni un **** caiman a Sawgrass, després de pagar 20 USD...menys mal que de camí vam veure 1 passetjant-se per un dels canals que van al costat de la carretera.
L'últim dia vam anar a St Agustine, el poble espanyol més antic dels Estats Units, com podeu veure encara queda l'herència del passat.
Última parada abans de tornar a la dura realitat van ser les Smoky Mountains i la Reserva Índia dels Cherokee a Carolina del Nord. Abans d'arribar a casa vam passar per Florida, Georgia, Carolina del Sud, Carolina del Nord, Tenesse, Kentacky, Ohio, Indiana i finalment Illinois. Espere que no us haja avorrit.
