Finnegans' Spirit

Aquest cap de setmana passat vam estar de nou a Chicago, i és que sembla que ens coneixem la ciutat com si fora València o Bocairent. Vam començar dinant a un Restaurant espanyol que es deia 1492 i només entrar...rràs..."estanquera que te crió"...la primera a la front...vaig pensar...no passa res, estàs fora de casa i hi ha gent que és una mica exagerada. Vam demanar unes tapetes i després vam demanar un arròs negre que se'ns feia la boca aigua de pensar el que anavem a menjar...sols va durar fins que vam tastar el primer calamar...semblava que les pates encara es movien quan van traure el plat a taula...igual amb les gambes...estava clar que no seria el mateix, però en fí. Aquestes fotos són d'un edifici que van a fer davant del Navy Pier, obra de Santi Calatrava...no és igual que les torrres que volen fer a València i han donat tanta polèmica? La Torre València, torre Alacant i torre Castelló...sí eixes on em vull comprar jo el piset quan torne...je, je, je...si no...me'l compraré ací que igual estarà millor de preu.



Per la nit vam anar a un Irish pub i allà sí que vaig ser feliç per unes horetes...no vol dir que no ho siga la resta del temps, però s'han vist temps millors...!!! Em van vindre moltes imatges i records a la memòria del Finnegans Wake d' Edimburg, molta gent que hem conegut allà i moltes pintes i hores d'escoltar al nostre grup favorit, The Roots. Vam arrivar a les 8.30 i el que anava a ser una pinta es va convertir en un concert de música en directe d'un grup irlandés que tocava quasi totes les cançons dels Cds que portem als nostres cotxes, Creep de Radiohead, Travis, U2, Keane, els Rolling, David Gray, Coldplay, etc...sols els va faltar tocar "Brown Eyed Girl" de Van Morrison...la pròxima...encara no hi havia confiança per demanar cançons, però ara ja ens coneixen.



I aquesta última foto és ma casa. Ahir dimecres vam fer un soparet per reunir-nos alguns dels profes visitants que estem treballant a Waukegan, entre ells està Mila de Torrent, Nieves, Carolina, Elena, Núria, Mónica, Maite, Cristina, Jon Paul i les dos bessonetes, Rosa i Jose. La resta de la colla va vindre un poc més tard o no va poder vindre per la feina....