Per primera vegada en la meua vida he eixit en una filà que no era la meua, els Suavos. Vaig compartir un dia especial amb una persona molt especial i que s'ho mereix tot. Moltes gràcies Paco i enhorabona, mai no ho oblidaré.
Enguany no he agafat la càmera de fotos, així que una de les poques fotos que tinc me la va fer Xelo i va dedicada per als xics de Festa Avant. Salutacions i a esperar el panellet dels Espanyoletos...ahhh i...FESTES...CAIGA COM CAIGA! Even if We can or We cannot!
6 comments:
Moltíssimes gràcies a tu per haver participat i compartit amb mi estos moments tan inoblidables.
Malauradament necessite una "sentada" per a que em conteu les festes de "nit" per a posar-me al dia ja que no vaig eixir gens!
Per cert, si se'm permet opinar, jo també soc partidari de les festes caiguen com caiguen!
Mila, gràcies per publicar la foto i complir amb un dels nostres sommis: eixir al blog de mariano, al teu, no més falta el de Calderano, tot arriba.
Prompte publicarem al blog de Festa Avant! els resultats de la enquesta a peu de castell.
Luis.
Ja, ja, ja...com què un dels vostres somnis?? Què exagerat!!Em va fer molta gràcia veure-vos a peu de font amb el cartellet, què vergonya vaig passar. Ja sabeu que jo també sóc una fidel seguidora del vostre bloc. A veure com eix l'enquesta...espere que no canvien les coses, ja saps el que pense jo...
Gràcies Luis.
Hola guapa!!! Soy Rocío, ¿Qué sorpresa, eh??? Ya veo que estás genial i de festa. Qué bien os los pasais... Por cierto, ahí está el amigo de Guillermo...ja,ja. Espero verte pronto. Besitos.
Hola querida anónima (Rocío), jeje. Menuda sorpresa, sí que és veritat. Les festes molt bé, treballant i disfrutant dels ratets lliures. Sí que és veritat que està l'amic de Guillermo, jaja, què gràcia. A veure si ens veiem una setmana d'aquestes. Un dia que acabe prompte a la feina em passe i salude a tots.
Besets
El mascle ibèric, un especímen en perill d'extinció? Doncs sembla que no, a les nits bocairentines torna el perill...amén!
Post a Comment