Thanksgiving break: San Diego and Tijuana

El dimarts tant punt vam acabar les classes, vam agafar el cotxe i vam anar a l'aeroport de Midway per començar el nostre viatge de vacances d'Acció de Gràcies o Thanksgiving cap a la costa oest, en concret San Diego i Tijuana.

El primer que vam veure en aplegar a San Diego va ser "The Old Town" on encara es veu l'influència Hispana...

Com que The Old Town era molt poc, vam llogar un cotxe, ja sabeu que als EUA si no tens cotxe no ets ningú, i vam anar a La Jolla que està al costat de San Diego, però un poc més cap al nord. Crec que eixia a Oceans Eleven...

La Jolla, paradís del surfistes...era difícil diferenciar entre el look "surfero" i el look "homeless", potser una cosa porte a l'altra?

San Diego, Downtown, The Gaslamp Quarter.

Aquest és el pont que porta fins a Coronado.

Hotel Coronado, famós perque ha eixit a pel·lícules com "Con Faldas y a lo Loco".

Després de fer-nos uns vinets californians a l'Hotel Coronado, com que era el dia del pavo vam decidir tornar a la Jolla i sopar per allà. "Échale guindas al pavo"...ummmm!

Divendres de matí després de Thanksgiving, als EUA, tot el món matina per anar de compres, hi ha unes rebaixes bestials, sobretot en electrònica. Com que no vaig poder convencer ningú per anar al Best Buy, doncs vam decidir anar a Tijuana, Mèxic.

Aquesta és la valla que separa els EUA de Mèxic. Quan vas per la carretera, hi ha senyals que t'avisen del perill que et poden creuar famílies fugint....

A l'esquerra, Mèxic i a la dreta Estats Units...

WELCOME TO TIJUANA, TEQUILA, SEXO Y MARIHUANA....WELCOME!!

Tijuana, què us puc dir?....Què cutre!! Tequila suponc que hi hauria als bars, "Sexo", estava present per tot arreu, encara que com diu la dita "para gustos no hay...." en fí que vam pegar una volta i vam decidir anar cap al sud, cap a Baja California.

Jo anava pensant en les meues coses...vaig creuar la frontera i sols tenia una cosa a la ment...de moment vam veure a Diosito en el mig del no res i em vaig esglaiar un poc, però tot seguit vaig sentir a Amy Winehouse al meu mòbil d'Espanya...."Diosito em va escoltar!" gràcies!!!

Tinc la mateixa pregunta.... I wonder why???? Maybe is time for me to become more...Uppsss!

Vam arribar a Ensenada i la telefonada em va recomanar que em demarana tacos de peix...bé de peix exactament no els vaig demanar, però de llangosta i això sí, acompanyant una cervesa Tecate.

Mira per a on!!!! Una tenda Movistar a Ensenada, Diosito escolta, definitivament!

D'Ensenada vam anar fins a la Bufadora...ja, ja, ja...ja sé que el nom és un poc....però ens van dir que hi havia un gheiser acuàtic i que sols hi ha tres a tot el món, a Àsia, a Hawaii i ací a Mèxic.

Restaurant "Los Gordos" el cambrer es va empenyar en parlar-mos en anglès i nosaltres contestant en castellà, i ell en anglès, i nosaltres en castellà, i ell en anglès i a la fí nosaltres en anglès....

Vam deixar Mèxic amb aquest cartell. Ara ens esperava el pitjor, creuar la frontera amb EUA. Tots teniem el DS2019, el passaport amb el visat, però....res, ens va atrendre un poli la mar de simpàtic que ens va dir 4 gràcies i ens va deixar passar com si res! Home, sweet home!

Ah, i també vaig trobar el meu restaurant a San Diego!

Els Memphis Grizzlies visiten Milwaukee

Ahir dimecres es va jugar el partit de la NBA entre els Milwaukee Bucks i els Memphis Grizzlies. Vam tindre entrades privil·legiades, ja, ja, ja...i és que vam estar sentades a unes 5 files i just darrere de Paul Gasol i Navarro. Samarreta del Barça i càmera en mà, vam començar a cridar i a la fí els dos van saludar alçant la mà....Opo i Rialles, me'n vaig recordar molt de vosaltres. A veure quan s'animeu a creuar el "xarco" i anem a un partit...

Pau sentat al costat de Navarro.

Mila Garrote (de Torrent) i jo . Mila és una forofa del bàsquet i una assídua de la Fontenta de Sant Lluís.

Pau Gasol i Navarro ens van sentir i van veure la meua samarreta del Barça a la que van respondre alçant la mà.

Bogut d'els Milwaukee Bucks signant autògrafs.

UBS Verbier Festival Orchestra a Chicago

Acabe de tornar de Chicago d'un concert molt esperat. Tot va començar aquest estiu, si no recorde mal, era el mes d'agost quan una nit, a la plaça de l'ajuntament Rialles em va dir que no fera plans pel 13 de novembre. Em va dir que el seu nebot actuava a Chicago. Li vaig dir que cap problema i fins la setmana passada....Ens estavem aproximant a la data que m'havia dit a l'agost i no tenia cap altra notícia. Després del cap de setmana del panellet dels marins, tot es va posar en marxa....Mares, amics, tio, nebot, xiques d'Illinoi... Gràcies a Paco li van facilitar el meu telèfon a Jaume i el dissabte i diumenge, primer per mail i després per telèfon ens vam posar en contacte.

Huí ens hem vist per primera vegada i ens hem conegut "at first sight" a primera vista, serà que portem el nom de Bocairent escrit a la cara, ja, ja, ja...Bé, he de confessar que jo havia fet trampa i havia entrat a la pàgina web de Jaume, allà vaig veure unes fotos d'ell. Ens ha regalat 4 entrades en uns seients magnífics, al centre del teatre, ens hem fet unes fotos per al blog, que la tia María, el tio Juan i les nostres famílies ens tenien que veure, després hem parlat un poquet abans del concert i ens hem acomiadat. MOLTES GRÀCIES JAUME!

El concert ha estat impressionant, crec que les 4 estavem pensant en alguna pel·lícula mentre sonava la música. A l'ecuador del concert han presentat les diferents nacionalitats dels components de l'orquestra i quan el presentador ha dit "Spain" i Jaume s'ha posat en peu hem començat a cridar, ja, ja, ja...espere que ens hajam fet sentir! M'he sentit molt orgullosa que un xic de Bocairent estiguera tocant en eixe marc incomparable. Com t'he dit aquesta nit Jaume...què enveja!!! Enhorabona!

Continua així i espere que disfrutes el que et falta de gira...ciuda't el Itouch. Moltes gràcies i ha sigut un plaer conèixer-te.